L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
I on queda l’opció que deia NO a l’estatut?
Un cop hem col·locat tothom a gestionar l’estatut, i els senyors de dalt d’ERC i JERC ja han pres l’opció d’ordre que van veure torçada en aquella marató de despropòsits que els va portar a un no que no es creien o no es volien creure, és el moment de recuperar la claredat.
El mig milió de vots negatius, l’altíssima abstenció, la important aposta pel vot en blanc han quedat definitivament orfes de representació. Si CiU i PSC representaven la renúncia i ICV el possibilisme sense nord, ERC podia esdevenir el tercer pol de referència i l’únic que plantegés amb dignitat i fermesa un futur polític amb l’horitzó clar i escampat de boires. Ara, amb la seva reincorporació al pacte/entesa/tripartit, liderat pels retalladors del pobre estatut sorgit del Parlament, els d’ERC hauran de ser els garants dels límits imposats. Seran ells els validadors d’un Estatut per al qual van demanar el NO. Seran ells els defensors dels mínims davant d’actituds escanyadores. Seran ells els responsables de l’aplicació d’un marc legal inútil per a una nació, possiblement suficient per a una província d’Espanya amb trets característics.
La gent que creiem fermament que els estatuts no ens faran lliures ni ens acostaran a aquest objectiu, com el temps ja s’ha afartat de demostrar, sabem que la poca confiança que ens podia merèixer l’erràtica i tèbia trajectòria d’ERC ara l’hem perduda definitivament. Però això no només passa als qui estem prop o fora del tot, també comença a passar dins mateix. La renúncia a un projecte propi, autònom que evidenciï una via nacional cap a la sobirania -que en aquest moment passava per no pactar amb els miniautonomistes de cap color- és la fi del camí.
Ara cal la construcció d’un projecte nacional que ens porti a la majoria d’edat d’una vegada.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però tu creies, per exemple, en l’estatut que teníem ara? I no teníem més remei que treballar amb ell, no?
Prou de barrejar coses sense solta ni volta… Entre tots estem omplint el cistell de tonteries…
Es al revés….avui és l’INICI de l’independentisme.
D’Estatuts no en parlarem mai més.
Ara és la dreta,CiU,la que ha de donar aixopluc als independentistes de dreta.
Només quan la dreta i l’esquerra sumen una majoria independentista es podrà fer el referèndum.
Mentrestant,avui Esquerra s’ha carregat en nacionalisme etnicista,essencialista,patrioters,i racistes.
La política és un procés i avui hem fet un pas de gegant. Sí,sí: de gegant, encara que no ho veigis ara mateix.
En parlem d’aqui 4 anys?
pronòstic: votarem en el referèndum abans de 10 anys.
Tota la teva argumentació esta bassada en una opinió (en cursiva)…
“La renúncia a un projecte propi, autònom que evidenciï una via nacional cap a la sobirania -que en aquest moment passava per no pactar amb els miniautonomistes de cap color- és la fi del camí.”
Crec que és una opinió equivocada. Molt equivocada. Només el 25% de la gent vam dir que no a l’estatut, i no sabem quans d’ells van dir-ho des de possicions molt diferents.
No donant opció a la direcció de CiU (la veritable retalladora de l’estafatut, Montilla no va necessitar fer-ho) a ocupar la menjadora el missatge és clar.
O us torneu sobiranistes de veritat com les vostres bases, o no tornareu al govern.
Us equivoqueu de qui heu de criticar.
ERC la segon marca o sucursal del PSOE a Catalunya?
Temps per veureu.
A un president espanyolista regionalista de centre esquerra.
D’oca en oca i tire per que em per toca.
Així és bai.
Com amb aquesta Llei, si els grans han decidit que és això, com a minim, el que es pot fer és mirar que es desenvolupi al méaxim. Quan tinguem una altra cosa aleshores parlarem.
Entrant al govern doncs, ERC pot posar ma i mirar de desenvolupar aquest estatutet al màxim. Hagués estat el mateix si hagués pactat amb CiU. Que ningu es pensi que amb CiU s’hagués anat més enllà de l’Estatut !!!
Que en Montilla no agrada: tampoc agrada en Mas! Potser el millor hagués estat que ERC s’hagués abstingut, però no hauriem dit també que aleshores per què volem ERC si al final no decideix res?
La decisio d’ERC era dificil. Espero que l’hagin encertat pel bé del nostre pais.