L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Jo també vull un estat propi per als Països Catalans (II)
En primer lloc, enhorabona als amics d’Irlanda del Nord pel triple resultat assolit en el partit d’ahir front España. Primer, per haver guanyat un partit que els obre portes en la competició. Segon, per haver guanyat España -fent el que cal fer i a més fer-ho per i per a nosaltres-. Tercer, per demostrar que les nacions -en aquest cas una part, com Catalunya o les Illes- poden derrotar els estats.
Canviant de tema, i centrant-me en el títol de la campanya, avui ens posarem més polítics i ideològics. Jo vull un estat propi per poder decidir en matèria energètica, en planificació i ús del territori, en consum i usos racionals de l’aigua, en models de consum i ocupació d’espais per a centres comercials. Jo vull un estat propi per als Països Catalans per poder acabar amb la urbanització especulativa del litoral, de Salses a Guardamar. Per tancar les nuclears. Per assolir la propietat comunal de la terra o eliminar el seu valor econòmic, fent desaparèixer, així, l’especulació pública o privada o mixta.
Jo vull un estat propi per als Països Catalans per decidir, entre nosaltres, si volem un país amb 1 o 2 o 3 o 7 regions, organitzat en comarques, amb una o amb 5 capitals…
Jo vull un estat propi per als Països Catalans perquè els al·lots i les xiques puguin conèixer indistintament les poetesses o els novel·listes o els periodistes o les esportistes ja siguin d’Elx, d’Inca, d’Elna o de Calaceit i que sàpiguen que tots són els seus i ningú els els furti.
Jo vull un estat propi per als Països Catalans perquè estic fart que els polítics -i molts altres òbviament- vinguin a Madrid. A Madrid, a Leon o a Albacete, que hi vagin -com ho fan a Lisboa, a París o a Londres-, a Alacant o a Perpinyà, que hi vinguin.
Jo voldria un estat propi per als Països Catalans perquè a Frankfurt no només hi anessin escriptores i escriptors catalunyesos, sinó que escriguin en català, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Tot això sembla la carta als reis, però és això el que fan els estats: deicidir per on volen anar, sobiranament. Exercint el dret a l’autodeterminació, sense ingerències.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre m’alegren les derrotes d’Espanya, encara que en futbol ens tenen tan acostumats a perdre que ja no m’importa ni mirar els resultats. El que trobo vergonyós és la Copa Catalunya, que enguany es va celebrar l’edició de l’any passat. No li donen cap importància, va ser penós veure el Barça amb reserves i no haver lluitat per trobar altres dates. Era ridícul veure els de l’Espanyol contents, sabedors que l’altre equip jugava amb jugadors de 2B. També és ridícul sentir en Bassas i altra colla d’espanyolistes periodistes que parlen de "selecció nacional" quan juga Catalunya partits de costellada. ells fan campanya a favor d’Espanya tot l’any i es renten la cara amb un partit de costellada, en el qual els espanyols no ens deixen els bons jugadors i també hem de jugar amb jugadors de 2B. Gràcies a gent com Montilla i Mas Catalunya és de 2B, no en futbol sinó políticament