Avui, amb la confirmació del nou tripartit, han començat les desaforades crítiques i queixes del Mas i els seus, amb afirmacions, consideracions i exabruptes que els deixen en un nivell realment ben poc democràtic i bastant lamentable. Una situació que cal pensar que durarà encara uns dies.
Per altra banda, els d’Esquerra no paren de justificar-se, amb afirmacions tan aconseguides com que “més val burro conegut que savi per conèixer”, en versió postelectoral: “més val espanyolista conegut i localitzat que espanyolista camuflat”, en referències directes a Montilla i Mas, respectivament.
O amb plantejaments tan poc acceptables com el contingut en el trist comunicat de les JERC on afirmen que “davant de dues opcions que no són independentistes, per avançar en la independència, el socialisme, els Països Catalans…, cal optar per un govern de progrés, al qual demanen pisos per a joves.
Vaja, tot plegat un autèntic poema.
A mi, que per política entenc el debat de les idees, les ideologies en estat actiu, la participació horitzontal…, em sembla ben significatiu del moment que vivim la manca absoluta de propostes, alternatives, reflexions, debats, objectius polítics col·lectius. Des del tema “estatut de Catalunya”, el nivell del debat polític ha pràcticament desaparegut de la realitat i la societat catalanes, fins a l’extrem que aquells que van dir no a l’estatut, després de tots els tripijocs haguts i per haver, ara s’apunten a un govern que té per objectiu desplegar l’estatut al qual deien estar en contra. Per tant, no només no es reconeixen com a alternativa a res, sinó com a fidels seguidors del poder instal·lat, com els altres, fins i tot sent més papistes que el papa: qui es creurà que en aquella campanya de l’estatut ens diguessin que hi estaven en contra si ara l’hauran de gestionar, dinamitzar i fer que s’apliqui?
Segurament ens diran que no hi havia ningú més amb qui ballar. Però, i el projecte independentista, per on passa? Qui el sap? On s’amaga?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per on passa el procés independentista? com el fas créixer?
O engreixes les files independentistes a través d’una identificació d’eficiència i institucional o l’engreixes a base de conflicte permanent, amb la possibilitat que sigui engolit pel més fort. És una opinió. O dues.
Tu mateix ho dius hi ha una manca absoluta de propostes, alternatives, etc..el projecte independentista queda aparcat. Aparcat perquè CIU no en té, i aparcat perquè ERC l’ajornarà en pro de politiques socials (diuen).
El projecte independentista no podrà tirar endavant fins que s’hi afegeixi una part prou important dels nous catalans.
I fins que desemmascarem la nostra burgesia, que no vol renunciar la mercat espanyol.
Entre CiU i ERC no hi ha res en comú. CiU vol autonomia i anar plorant tot donant la culpa de tot a Madrid.
A ERC ja sabem que l’enemic és a casa, que si som espanyols és per culpa de catalans com Mas, Pujol o Cambó.