El passat 22 de juny, d’enguany, titulava un apunt en aquest blog amb l’expressió “Apa, noi!”, referint-me a l’entrevista que li havia fet, la Mònica Terribas, a Josep Lluís Carod-Rovira. La sensació de renúncia al sector social que havia optat pel no al referèndum de l’estatut o per altres formes de distanciament -blanc o nul- era absoluta i desesperant.
Ahir, escrivia un apunt sobre el fet que ERC renunciava a un projecte polític propi, impulsar un pol de referència d’esquerra independentista, per acceptar ser el gestor de la vergonya d’estatut que ens van regalar CiU i PSC, amb la cirereta d’ICV.
Però si ahir era una interpretació, avui ha quedat ben clar en l’entrevista que li ha fet, al Carod, la Mònica Terribas en La nit al dia, a TV3.
A banda de fer-lo sortir de polleguera en diverses ocasions, amb unes preguntes especialment incisives davant de les quals el dirigent d’ERC perdia la compostura, Carod-Rovira ha fet una precisa declaració d’intencions del nou govern.
En primer lloc, ha assumit sense matisos el marc que representa l’actual estatut -això és el que va votar el poble de Catalunya, ha repetit 3 o 4 vegades-, donat que és el que ha acceptat l’electorat.
Per altra banda, ha deixat clar que al Govern no hi van a fer la política d’ERC, sinó la del Govern, que té uns límits molts ben definits en l’estatut. Ha estat especialment gràfica l’explicació posant la llengua com a exemple. En cap cas es podrà anar més enllà de l’estatut, per tant tothom podrà parlar amb la llengua que vulgui i ningú podrà dir “No lo entiendo” ni “No l’entenc”.
Seleccions nacionals. No anem a fer la política d’ERC, no tenim majoria absoluta.
Llei electoral i organització territorial. És important, però en un moment de saturació de política per part de la gent, cal fer coses tangibles i deixar-se de coses que sonin a teoria. És molt més important els serveis socials, l’habitatge, els joves que no es poden emancipar…
No som al govern per fer la nostra política, sinó per governar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més clar, l’aigua…
Amb l’escusa d’ERC de no poder fer gaire per què diuen solament representar al voltant del 14 % estem perden anys i panys.
Com eixemples s’en podrien posar uns quants, com el de la reforma de l’Estatutet promulgada per ERC, amb la qual els socialistes aconseguiren l’obligatorietat explícita a l’Estatut o la derivada de la línea política de TV3.
Vist el que s’ha aconseguit amb l’Estatut, havera estat més intel.ligent reclamar o pactar les qüestions que interesaven a ERC, mitjançant noves transferències o lleis als respectius parlaments de Catalunya i de l’Estat amb la complicitat dels socialistes.
Si a més a més, l’Estatut no podia empassar-se la "seva" forma de veure la Constitució Espanyola.
A mi em sembla que és molt coherent el que diu el Carod. Si CiU no vol la independència, l’última cosa que pot fer ERC és restar a l’oposició indefinidament, amb posat emprenyat i dient “tontus!”.
ERC ha d’estar al govern, perquè és al govern on es fan aliances, on es coneix l’empresariat, on l’empresariat, les associacions o les persones influents.
I ha de ser al govern perquè és la gran vacuna contra la política de la por al dimoni independentista que els que no ho són els agrada utilitzar.
ERC us diu: Tinc un 25% del pes d’aquest govern. Un 25%.
Voleu més independentisme? Doncs aixequeu-vos i lluiteu per aconseguir-ne més. Ens voteu a nosaltres o convertiu CDC en sobiranista o creeu un altre partit. Tant se val.
Però el que no faré és renunciar a ser d’esquerres per ser independentista, ni renunciar a governar per ser independentista. Perquè no porta enlloc.
Jo crec que té raó.
Per mi, l’estrategia actual d’ERC no es pas més dolenta de la que va fer CiU en els millors moments den Pujol – Roca. La questió es que jo vaig deixar de votar Convergència arran del fracas de la Operació Reformista (87) i he cregut sempre que no es pot fer res amb Espanya, ens porten quasi 300 any d’aventatges en tot i nosaltres som uns pasarells.
En respecte al tema d’esquerres o dretes, avui la frontera es molt fina i hi ha governs de dreta a Europa que fan una politica mes social que altres governs d’esquerra, per exemple ara aqui a Alemanya, la Merkel ha fet una llei que dona el 70% del salari per un any a tots les persones que es queden a Casa cuidant el seu fill, abans el Schroeder en canvi va reduit les prestacions dels parats i va incorporar el pagament per la attenció medica. Per a mi, la politica de dretes i esquerres es defineix per les accions i no per l’etiqueta de cada un.
Jo només demano a ERC que no oblidi que existeixen perque volen l’independencia , perquè si només pensem en termes de politica d’esquerres o dretes, ja tenim altres partits que porten mes any d’experiencia e inclòs potser tener gent mes preparada. No
Esquerra ha renunciat a dir les coses clares i a posicionar-se
coherentment a la ideologia que l’ha portat a on està. És la seva
elecció, però llavors cal algú que representi el 10 o 14 % de la
societat clarament d’esquerres i independentista.