L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

24 d'octubre de 2006
Política als Països Catalans
12 comentaris

ConfidencialCAT, o el cinisme de la dreta

Acabo d’empassar-me el panflet aquest del ConfidencialCAT que ha fet CiU. He quedat meravellat del cinisme que gasta la dreta, aquesta dreta nostrada que és Convergència i Unió.
Mai vaig ser partidari que ERC pactés amb PSC-CpC i ICV-EUIA ni amb CiU, perquè creia que ERC havia d’aconseguir dues coses abans de fer acció de govern: una cura d’humilitat, apartant-se d’aquesta actitud de nou ric de la política, i l’altra cosa, enfortir un nou pol de referència política en clau nacional i transformadora. Malauradament, la tendència a tocar poder i a col·locar-se, amb l’excusa de ser “normals” -o sigui, com els altres- els va trair -i amb ells, tots-.
Les conseqüències han estat nefastes. No tenim alternativa nacional i transformadora, hem cremat etapes a preu fet, hem col·locat l’imperi espanyol a la Generalitat i hem accentuat la distància de la gent amb la política. Un resultat rodó. Però si amb tot això no n’hi havia prou, ara anem a correcuita a buscar nous elements d’integració en el model polític dominant. Critiquem ICV per ser ecologistes. Perdonem el “errors” de CiU. Fem propostes electorals oblidant-nos dels Països Catalans i de l’autodeterminació… Un autèntic despropòsit.
Ara bé, si el tripartit ha estat un desgavell de l’alçada del “Polònia”, el cinisme de CiU no té parió.

Només cal començar pel subtítol del DVD: “Quan el preu de la lluita pel poder és un país”. Quina barra!
CiU pretén -i en la mesura que ho hagi aconseguit hi hauem perdut bous i esquelles- que tothom la identifiqui amb el país -amb el tros de país que reconeixen, Catalunya-. Si el Pujol pare va ser un mestre d’aquesta manipulació, els seus hereus són més barroers però segueixen la mateixa línia. Ells són els defensors del país. No diuen però a quin preu i a quins interessos exteriors es van vendre els terrenys de la costa; els terrenys de les nuclears; la influència i el poder que tenen a casa nostra grans multinacionals d’allà enllà; el seguidisme de la política dels interessos nordamericans. Com han cedit, i intervingut directament, en l’especulació urbanística de la gran conurbació metropolitana de Barcelona o de la indústria del Camp de Tarragona; en la venda de la terra que ha comportat l’abandonament del camp o la construcció d’autopistes de peatge. No parlen de com han posat el país i les necessitats de la gent -i s’han posat ells mateixos- al servei de les elèctriques,d’interessos bancaris, etcètera.
En el DVD parlen de drets de ciutadania i es queixen de la sinistralitat laboral. Però sobretot evidencien la seva queixa perquè els negocis dels quals suquen tants del seus puguin haver-se endarrerit -que no eliminat!-: quart cinturó, enllaç elèctric, transvasaments, Túnel de Bracons, TGV, camps de golf…
Aquesta Convergència i Unió és més descaradament de dretes, més reaccionària i menys preocupada pel país real que mai. Individus com el David Madí o el Pere Macias o el Felip Puig són autènticament terrorífics. Són el suport polític per a una despietada depredació sense límits. Només faltava la proposta xenòfoba dels punts per a la ciutadania!
Parafrasejant a un dirigent territorial de CiU, cal dir que “al Mas, no se’l pot votar ni tapant-se el nas”.
Crec que estem en un moment polític molt difícil i amb una perspectiva nacional molt i molt complicada. I els polítics-funcionaris han de notar-ho en la pròpia carn. Aquest cop, per gestionar un estatut miserable i una legislatura sense objectius de sobirania, abstenció!

  2. Molt probablement jo també m’abstindré de votar a les properes eleccions: ERC, dels grans partits el millor (però millor no vol dir bo, malauradament), s’ha "normalitzat", és a dir, que l’hem perdut. No hi ha alternativa nacional, però tampoc social. Anar a votar és donar recolzament a aquesta manera monstruosa de fer política, i jo no m’hi sento identificat. Ni tan sols és clar que una abstenció elevada els pogués servir de toc d’atenció. I encara hi perdríem, que pujaria CiU o el PSC… En fi, que la meva no serà ni una abstenció estratègica. Senzillament, desencantada i desentesa.

    Respon

  3. Dignitat és abstenció. Ens hem quedat fora del parlament per les nostres idees… Han jugat amb els nostres vots i il·lusions… Abstenció, sí, ben dit, els polítics a obeir i els demòcrates de debò, que no creuen en pseudodemocràcies, si volen, a casa. Prats de la Riba? I què més voldrien aquests nans que tenim ara. I Prat de la Riba era baixet oi? A casa per coherència.

    Respon

  4. Estic totalment d’acord amb l’anàlisi que fas, del que dubto és de si ens convé l’abstenció, ja que podem donar més força a formacions anticatalanes. Jo quasi prefereixeo vota, encara no sé qui, però després seguir desenmascarant les trampes i les renúncies de qui governi.

    Jordi

    Respon

  5. Només un petit comentari, Realment creus/creiem que algún d’aquests polítics de la situació que tan bé has descrit, s’afectarà el més mínim per una abstenció alta o altissima?. Al contrari més fàcil manipular un grup de gent menor.
    L’abstenció NO és la solució i fa el joc als que volen que tot segueixi igual, o pitjor, per poder manegar millor els fils del poder.
    Votem i, en paral·lel, intentem articular l’alternativa que volem.
    Tal com deia Descartes, si ens hem de contruir una casa nova perquè la que tenim no serveix, el que no hem de fer és tirar a terra la que tenim fins que tinguem la nova "minimament construida". 

    Respon

  6. Potser la cura d’humilitat te l’hauries d’aplicar tu mateix, element polític català esdevingut pontificador nacional.

    Aleix, jo crec que hauries de ser una mica hempàtic amb certa rauxa institucional dels d’erc, la mateixa que has tingut tu a prats, més centrat a atacar l’oposició que a construir. T’has plantejat que potser a la capital del lluçanes la gent no veiem cap alternativa vàlida i que tu n’ets uns dels responsables?

    Respon

  7. Apunts de campanya: Montilla

    General — Enviat per 1707 @ 09:20

    Montilla ha contestat a la proposta de Carod sobre la possibilitat que des de Catalunya es puguin convocar referèndums —la qual cosa deixaria oberta la porta a un referèndum d’autodeterminació— que està en desacord amb el fet que Catalunya tingui la capacitat a exercir el dret a l’autodeterminació.

    Pensem-hi un moment. Això ho diu un paio que està casat en segones núpcies. I direu, què hi té a veure? Doncs molt, perquè això és fer trampes.

    Ens expliquem. Al Col·lectiu estem totalment d’acord que hi hagi una llei del divorci, tot i que, ara mateix, de nosaltres no n’hi cap que s’hagi divorciat mai, ni de moment pensi fer-ho. I no pas per motius ideològics ni religiosos, sinó perquè estem a gust amb la nostra parella. El fet que nosaltres no ens vulguem divorciar no implica que vulguem evitar que altres ho facin, perquè, a diferència del senyor Montilla, som autèntics demòcrates, i no volem prendre a ningú el dret a decidir, i més si no es troba bé amb la seua parella —qui som per obligar-lo a conviure amb algú que no estima—..

    Montilla, que com a gestor és un mediocre i un pèssim polític, té la sort que el seu partit controla una part molt important de la premsa que es llegeix a Catalunya, i a més a les eleccions es nodreix bàsicament d’un vot indentitari i ètnic, ja que el paio és incapaç d’aguantar una simple entrevista, perquè està massa acostumat que la crosta mediàtica del país li rigui les gràcies.

    Nosaltes li volem exigir —tot i que ja sabem que no ens farà cas— que lluiti per la democràcia i pel dret d’autodeterminació de Catalunya, encara que després, quan arribi el moment, treballi per continuar sent espanyol —com de fet ja fa ara— perquè la democràcia també és defensar els drets d’altri, fins i tot quan tu mateix de forma voluntària renuncies a aquest dret perquè no hi estàs d’acord.

    Segur que el senyor Montilla compartiria amb nosaltres que pel fet que no siguis homosexual, no vol dir estiguis en contra que les persones que escullen aquesta opció sexual puguin exercir els seus drets, per exemple el del matrimoni.

    Per què això que és tan fàcil d’entendre pel que fa a les relacions de parella o en l’elecció de l’opció sexual, és tan difícil de comprendre pel que fa a l’adscripció nacional? Per què els que no volem ser espanyols no tenim el dret fonamental a decidir que tenen altres col·lectius.

    Senyor Montilla, si ets un verdader demòcrata has de defensar el dret a l’autodeterminació.. i, si no, torna amb la teva primera dona.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!