I cal que sigui en català pels milers d’arguments que ja sabem i que no cal repetir.
Però és que no estem parlant d’un cas en què el pregoner o la pregonera pugui ser d’un lloc amb una llengua diferent, i que per l’extraordinària importància del personatge i del seu discurs hàgim de proposar-li que discursegi i que ho faci substituint els naturals pregoners barcelonins, no. Simplement és un episodi més de la dinàmica de susbtitució i d’imposició de l’espanyolisme i de la pràctica domesticada del catalanisme.
En un blog on es parlava d’aquest tema, un comentarista es queixava de les crítiques al Jordi Portabella, d’ERC, pel que algú anomena passivitat davant del fet, i demanava si és que hom vol provocar una crisi al tripartit municipal amb les eleccions tan a prop. Aquest és el problema. Les eleccions estan per damunt de les posicions polítiques, les cadires immobilitzen aquells que haurien d’actuar. ERC a l’ajuntament de Barcelona he declarat que algú ha confós cosmopolitisme amb espanyolisme, i ja està. No ha dit res més. Si ens movem no aniran bé les eleccions? O sigui que hem de moure’ns només pel vot i així retindrem la cadira i estarem quatre anys més esperant renovar el seti, no fent política de veritat. Amb què es diferencia, doncs, ERC de CiU?
Jo, des d’aquí, proposo a tots els regidors i a les regidores de l’ajuntament de Barcelona que tinguin un mínim de dignitat nacional, que anunciïn la seva oposició al pregó, que deixin clar que no hi aniran i que demanin el boicot ciutadà a l’acte.
Segurament, la Lindo ens obsequiarà amb alguna frase en català, alguna salutació i alguna brometa regional, així ens acabarà de manegar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
tens una fixació amb les sigles que defenses al lluçanès…