El vot en blanc ha aconseguit arribar quasi al 3%. El vot que més costa i el vot més pensat. Per això és el vot de més qualitat. El que més costa. Qui vota en blanc sap que el seu vot no es concretarà en res, en cap diputat. Que no farà decantar les institucions
L’últim dia vaig donar una dada que deixava palesa, si encara cal, la misèria moral del capitalisme. M’he posat a estirar la veta que havia descobert i, oh-la-la, n’hi ha per llogar-hi cadires! Per evitar que el bon caràcter se’ns torni agre us les llençaré totes d’una tacada i no en parlem més. Caixa Penedès.
Els membres dels consells d’administració de les empreses de la borsa es van apujar les seves retribucions l’any passat una mitjana del 13%. L‘espectacle és penós perquè, en paral·lel, la cotització de totes les empreses va experimentar una espectacular caiguda. És a dir, mentre els accionistes patíem un dels daltabaixos patrimonials més grans de la història,
Avui a Roma el president de la Generalitat tindrà un lloc oficial a la llotja del Stadio Olimpico de Roma. El nostre idioma ha estat considerat oficial per la UEFA per aquest esdeveniment. No va passar a Paris; és la primera vegada. Qui ho ha aconseguit? Tots. Però si ningú en parlava ni n’hem fet una campanya? És que moltes coses s’aconsegueixen
Avui al Món a Rac1 en Martí Perarnau acabava així la seva enginyosa píndola: “Ai, com patirem!”. Encara hi ha culés que pateixen. Per sobre de tot senten la por de perdre. Alguns arriben a no mirar els partits, només celebren la victòria. Van amb el cor espremut en mans del pitjor presagi. Les possibilitats
Al final en Jordi és qui mana. Per celebrar el seu sant anirem al nou Wok, Wok Yokohama. S’hi menja molt bé. La idea ens agrada a tots. Els orientals són súper amables i es nota que volen ser servicials. Però en coses de l’idioma són peculiars: o el saben perfectament o la dificultat traspua
Ja havíem trobat un lloc de la Plaça de la Font on prendre l’aperitiu! Sospir de descans. És que de parada en parada acabes cansat. Sort que l’aire transcorria per la terrassa! Suau, però suficient per temperar la calor sobtada d’aquest sant Jordi. Una noia diligent va venir de seguida a prendre nota. – Qué desean? Demana
Saura ha obert la boca. Ha destapat la xifra. I tothom fent diagnosi de l’atzagaiada del conseller. Com que aquesta diagnosi és la mateixa per tots els comentaristes, no ha despertat controvèrsia. En conseqüència, l’interès de Saura que el seu anunci difuminés l’actuació policial no ha fet efecte. Però jo crec que n’hem de parlar
La biòloga Lynn Margulis de la Universitat de Massachusetts admira els coneixements i l’interès dels catalans per la ciència. Diu que és un exemple únic. Es desfà en elogis cap a Catalunya, Barcelona i la seva gent en el pròleg d’un llibre d’Eduard Punset. Val a dir que no hi tenia cap obligació perquè en
Via Penélope Cruz, avui Barcelona apareixerà en tots els diaris del món. Penélope ha fet reeixir el treball d’Allen i de MediaPro. Gràcies a tots ells, Barcelona ha rebut indirectament un Òscar cinematogràfic. Em sumaré a l’homenatge a la nostra captital amb la reproducció d’un article sobre Barcelona, i per extensió sobre tot el país, que
El govern espanyol es nega a avalar un crèdit que Nissan vol demanar als bancs. L’empresa el necessita per desenvolupar a Catalunya un nou model de cotxe, elèctric. L’empresa subratlla que no demana diners al govern, només l’aval. No crec que ningú posi en dubte la solvència de la companyia. D’aquest aval en depenen la continuïtat
A propòsit de l’estatut, Jordi Pujol va dir una cosa com que “els catalans no hem agradat ni ens hem agradat“. Doncs, jo, particularment, com a català m’agrado. Estic convençut que hem fet una gran feina. Any nou, catalanisme nou. Deixem de queixar-nos pel que no hem aconseguit. Vull rellegir aquests darrers anys de treball nacional
– Que faig cara de xarnego, jo? Les paraules em van esclatar a la cara. Glaçat, estabornit, així vaig quedar per uns segons. Jo era un molt jovenet professor d’una escola de Berga. Berga té sang de pólvora i suor de mines. Allà a l’entrada del col.legi s’esperava un bon home amb cara de venir
Aquest va ser el preu de la llengua per a la nova quiosquera, la que ha reemplaçat al Jose des de fa uns dos mesos. La senyora sempre em responia en castellà. El seu marit em parlava “bilingüe”, però a la dona no se li escapava ni un “adéu!”. Fins que li vaig donar 1
Vaig afirmar amb certa gosadia que quan el nostre interlocutor no ens contesta en català, i sospitem que podria-ho, pensem que es tracta d’un clar posicionament en contra. En contra de la nostra llengua i dels que la fem servir amb els castellanoparlants. O menysté la nostra llengua o, com a mínim, la considera una nosa