BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
El govern espanyol es nega a avalar un crèdit que Nissan vol demanar als bancs. L’empresa el necessita per desenvolupar a Catalunya un nou model de cotxe, elèctric. L’empresa subratlla que no demana diners al govern, només l’aval. No crec que ningú posi en dubte la solvència de la companyia. D’aquest aval en depenen la continuïtat de la fàbrica, els llocs de treball directes i un munt d’empreses auxiliars. Més, encara que no es digui clarament, la gasiveria espanyola portarà al conjunt de la indústria automobilística a boicotejar el Saló de l’automòbil de Barcelona.
El govern espanyol no vol ajudar a mantenir una empresa important a Catalunya. Es mostra totalment insensible al nostre país i a la seva gent, parli com parli, vingui d’on vingui, voti el que voti. Un cop més Espanya ens gira l’esquena. Una volta més a l’escanyament de la nostra economia.
La situació és clara. És el gran moment de posar en evidència la realitat del assetjament d’Espanya a Catalunya. Cal aprofitar aquesta situació per fer obrir els ulls de molts que encara tenen un peu a Espanya. La ocasió és única perquè el missatge arribi als treballadors del Baix Llobregat, a tota aquella gent que ni el desastre de Renfe, ni les apagades de llum han estat suficients per descrostar el gruix de tòpics sobre la unitat de l’estat espanyol.
El tema Nissan estarà bellugant-se durant unes quantes setmanes i potser mesos. El missatge dels nostres polítics ha de ser constant i penetrar com una gota malaia. Tots hem de sentir:
Si Catalunya disposés dels seus diners, el futur Nissan no perillaria.
Si els impostos de la gent que ara es pot quedar al carrer els gestionés la Generalitat, no haurien de témer pels seus llocs de treball.
Espanya no pot girar l’esquena de la gent de Catalunya, la que més calés li aporta.
Espanya ha de fer servir els diners de Catalunya per salvar els llocs de treball i les empreses de Catalunya.
Etc.
Estem davant d’ocasió que no podem deixar de perdre. El polític no ha d’esperar les eleccions per explicar i explicar-se. La pedagogia no es fa amb grans panels publicitaris ni amb exposicions itinerants com s’ha intentat mantes vegades. La pedagogia comença per als de casa i consisteix a repetir en cada ocasió el missatge central del partit. Si CiU creu en el concert econòmic, ara no pot desaprofitar el moment. Si ERC creu en la independència té ara a les mans l’exemplificació més clara de la diferència entre dependre de Madrid o ser sobirans. Si el PSC creu en el canvi de model de finançament, Nissan li aporta arguments per obtenir de la gent el recolzament al seu envit amb l’Estat.
No podem permetre que la paraula finançament soni a entelèquia abstracta. El polític ha de relacionar sempre finançament amb les necessitats diàries de tots. Millor si sempre es parlés de “finançament del serveis“. Necessitem els nostres diners, el finançament que demanem, per donar a la nostra gent una qualitat de serveis a l’alçada del seu nivell contributiu.
Al final, potser Nissan rebrà l’aval que demana. Ho desitjo amb totes les vísceres. Ho vull. Si arriba el cas, l’obligació dels nostres personatges públics és posar de relleu la gasiveria espanyola, el seu dubte inicial que mai s’hauria d’haver donat. Vull aquest final feliç!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els meus pares em van portar de ben petit a Gavà. Vam emigrar des de la província de Granada. Els seus patiments als primers anys van ser molt grans. No els expliquen massa, només deixen anar algún petit comentari i el silenci diu tot el que falta. Els ha costat molt donar-me estudis universitaris. Tot i així ara em puc quedar sense feina pel ERO de T-Systems. La meva mare veu amb molta pena com viuen de bé els seus germans que es van quedar a Andalusia. Allà tot són facilitats fins i tot pels que ara es queden en l’atur. Llibres del nens gratis, ulleres gairebé, preus molt més baixos i igual salari, etc. Hi ha un benestar generalitzat.
Els immigrants dels anys seixanta o els seus fills han patit un doble càstig. El d’abans i el d’ara.
tant de bo Nissan no hagi de tancar, però Espanya sempre ha explotat Catalunya i ho seguirà fent mentre pugui. Cap país ocupa un altre i li nega el dret d’autoderminació per fer-li un favor.
L’únic camí per Catalunya és la independència.