BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
El vot en blanc ha aconseguit arribar quasi al 3%. El vot que més costa i el vot més pensat. Per això és el vot de més qualitat.
El que més costa. Qui vota en blanc sap que el seu vot no es concretarà en res, en cap diputat. Que no farà decantar les institucions cap a cap política concreta. Inverteix temps, el de la votació, per a un pur testimoni de descontentament. Podria quedar-se a casa, tanmateix sacrifica una estona de relax, d’entreteniment. O tot un matí de platja. Realment la seva decisió és molt valuosa.
El més pensat.
Una decisió com aquesta només s’ha cuit després de moltes hores de
pensar i sospesar. Qui vota en blanc, coneix més que ningú les
diferents opcions i les ha tingut en compte abans de decidir el vot.
L’interessa la cosa pública, llegeix diaris, escull les millors
tertúlies i s’informa àvidament. Té molt clars els valors que han de
presidir el dia a dia de la comunitat. I finalment, s’adona que cap
opció política compleix els mínims requerits per dirigir la societat.
Estima el pais, estima els valors, s’interesses pel bé general. El seu
vot, en blanc, és molt valuós.
La demagògia, el discurs barat i ensabonador de la massa acrítica, dirà que tots els vots valen igual. “És que no sap vostè, em diran, que totes les persones tenen el mateix valor? Vostè és un classista!” Així em recriminaran la meva valoració. Però no m’encongeixo; de cap manera. I que ningú pensi que estic reivindicant-me. Jo he votat perquè la nostra pròxima estació sigui Europa. Tanmateix, em dol que el vot indiscutiblement més valuós, el vot en blanc, no tingui la consideració que es mereix.
D’entrada, perquè qui em critica és el primer en creure’s superior i apujar-se el sou per sobre de la majoria, ell tot solet, per una decisió compartida en el congrès de diputats o en el parlament nostre. Després, perquè ha demostrat la seva suficiència tractant a tots els altres de cretins amb una campanya sense missatge que només explotava l’instint primari de la por. Perquè ja sabeu que el primer en criticar la meva supervaloració del vot blanc seria aquest socialista autosuficient que s’embolica sempre amb les grans frases i els grans principis.
I els periodistes? Amb un comentari de quatre segons despatxen la dada del vot en blanc. I a una altra cosa. El blanc, aparentment, no diu res. Cal aprofundir per entendre’l i valorar-lo. Voleu dir que la majoria de periodistes i comentaristes estan en condicions d’analitzar aquest vot? Doncs, per què no ho fan?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
je! tant valuós com la resta dels vots i com molt bé dius, Narcís, tant poc considerat alhora. Per què? perquè Déu ens guardi que tothom votés el mateix, en blanc, el vot més temut per toooots els polítics i, que per aquest motiu és el més eludit. I tant que és analitza’t! però en veu baixa, però abans ho faràn en veu alta criticant-lo.
El vot en blanc és un vot tant vàlid com tota la resta però t’has fixat en una cosa? On son les butlletes en blanc a les meses electorals? les has vist alguna vegada? Un altre de bona! la gent de la mesa (parlo ja del president que vaig ensopegar un dia) alhora de fer el recompte de vots, imagina’t! en veure un paper en blanc dins del sobre, va dir: vot no vàlid… que visqui l’ignorància! mare meva!
Vaig quedar-me estorada i, li vaig dir que aquell vot era tant vàlid com la resta. Ara, si deixes el sobre buit, està clar que també és blanc.
En fi, Narcís, un aplaudiment més per aquest post!
Supuesto fraude en las elecciones europeas
Una molt bona novel·la de Xosé Saramago que parla d’aquest tema. Jo he votat per un partit polític que no vindrà ara al cas dir (no és, però, ni el PP ni el PSOE, ni cap de dretes, no en penseu malament) i he deixat en algun comentari d’un bloc d’amic que anava a abstenir-se, que fes açò que estem comentant ací.
El vot en blanc pot fer molt de mal. Els resultats de sortir un 80% de paperetes en blanc es pot llegir a la novel·la referenciada.
Ací al País Valencià tenim una concentració el dissabte amb el lema “No a la corrupció, Camps dimissio”. Crec que en serem bastants, el que em fa por és que ens córreguen a òsties… veient com està el panorama!
I cal preguntar-nos, a més… però açò, quina democràcia és?