Titot i la seva banda tornen a bramar. Durant una bona temporada recorreran els Països Catalans recollint el crit de llibertat de la nostra gent i elevant-lo a la màxima potència decibèlica. Llibertat econòmica i política. Les classes populars estem sotmeses a la voracitat sense escrúpols dels qui ens porten de crisi en crisi, i
Els de la Plataforma Tarragona Decideix volem fer-nos visibles en els instituts de secundària. El Martí i Franquès és el primer que ens ha obert les portes. De les sis classes de 4art. d’ESO n’hi havia una que ens l’havien pintada com a molt difícil. Amb paraules d’alumnes del mateix centre, allà hi havien col.locat els
Del fútbol a la construcció nacional. Vull rescatar per la seva actualitat una entrevista amb Xavi Hernàndez. Caràcter guanyador, el seu, que ràpidament anem incorporant tots en els nostres afers. Ara Madrid ens planteja nous reptes. N’hem de sortir enfortits. Com el Xavi, com el Barça. Del futbol a la consecució de la independència. UNA
Aquesta setmana Europa Press publicava: “Un 20 per cent dels ocupats andalusos en el primer trimestre del 2010 és ocupat públic. Andalusia és la comunitat que posseeix el major nombre de funcionaris, fins a 559.700 assalariats. A més, en un any, entre el primer trimestre del 2009 i el primer del 2010, els ha incrementat
Pallassada superlativa! Sainet de togats! Guinyolada supina! Bufonada magistral! Esguerro imponderable! Estripada constitucional! Astracanada espanyolera! ESPANYOLADA JUDICIAL! Avís per a navegants Mingote, l’autor de l’acudit, és un nacionalista espanyol com correspon a un col.la borador del diari ABC que és on l’ha publicat. En conseqüència ha fet molts acudits contra l’Estatut de Catalunya.
Ningú. Ningú no ens constitucionalitzarà! FARRERES, elPeriodico
La resposta al Constitucional? Riure-se’n. Això és el que toca. Deixeu de neguitejar-vos. Deixeu les males cares. Deixeu la ira o la perplexitat. És molt clar. La resposta és la mofa, el sarcasme, la paròdia, la burla. Ens ha de preocupar el que diguin? Si el tribunal està desprestigiat! Ens ha de preocupar una nova mossegada?
M’acaben de dir que en Boada ha carregat contra tot bitxo donant les culpes a particulars, elèctriques, servei meteorològic i a no sé qui més. Qui m’ho diu m’ho transmet amb el mateix to de censura què ho ha sentit per la ràdio. Es dóna per cert que assenyalar com a culpables a elements de
“La internet catalana és en català però el fenomen nou i clau és que la internet ha globalitzat el català. Avui en dia centenars de multinacionals i organitzacions, de Microsofta American Airlines, del Deustche Bank a BetandWin fan amb normalitat les seues webs en català. Perquè? Perquè és la llengua d’interfície amb els parlants del
Van viure per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa. I molts dels joves llavis desclosos després de la foscor vàrem jurar fidelitat a aquests mots: el recte camí d’accés al ple domini de la terra. (Inici de càntic en el Temple). Espriu i una munió de magnífics escriptors van ser l’avançada
Tarragona es decideix a decidir. Es decideix a escalfar motors. Hem començat el viatge cap a les consultes per a la independència. Ahir la sala dels Serveis Territorials de Cultura era plena i amb gent dreta al darrera. Hi vaig comptar noranta-quatre persones. Qui ho diria! Els cinc que presideixen la convocatòria comencen dient que
Ho he sentit dir. Diuen que la setmana que ve anirem gratis al cine. Diuen que la gent hi entrarà sense pagar. Diuen que millor en grups de més de set persones. Diuen que no passaran per taquilla: tots a dintre i com si res. Mira, ho he sentit dir. Els encarregats no podran pas
Arribo a Constantí cap a migdia. Com anirà la festa? Davant de la Casa de la Vila, banderes, música i molts grupets de gent animant la conversa. Ni la llosa de núvols grisos, ni la de l’estat espanyol ni la baixa temperatura refreden les ganes de llibertat. Constantí escalfa la grisor xopa d’aquest diumenge. En
Un fantasma recorre Espanya, el fantasma de la nostra independència. Als fantasmes se’ls esmenta sense anomenar-los, fan por. L’ombra del fantasma de la independència planava sobre l’editorial conjunta, però sense dir-ne el nom: “Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga… Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un
Avui. Gran acte d’inici de campanya. La campanya per a les votacions per a la independència. Per a la gran festa de la independència! Si no hi podeu anar, aquí us diuen el número de compte on deixareu els dinerets per donar la vostra ajudeta per a tota aquesta gent generosa que dedica hores i