BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Aquest va ser el preu de la llengua per a la nova quiosquera, la que ha reemplaçat al Jose des de fa uns dos mesos.
La senyora sempre em responia en castellà. El seu marit em parlava “bilingüe”, però a la dona no se li escapava ni un “adéu!”. Fins que li vaig donar 1 €.
Va ser a finals de desembre. Resulta que prenc el diari i li pago com sempre. En arribar a casa m’adono que he pres dos exemplars en comptes d’un. No passa res, quan baixi l’hi retorno. Però la memòria no va tenir el seu dia. Fins a l’endemà, a l’hora de sortir a comprar el nou diari, que no vaig fer memòria. Massa tard. Entro al quiosc, agafo el diari i, en disposar-me a pagar, li explico a la senyora que li devia 1€ per la distracció del dia anterior. Me l’accepta, és clar, tot i que no se n’havia adonat. “Portant la botiga entre els dos, em diu, se’ns passen per alt moltes coses.”
Gloriosa distracció! A partir d’aquell dia em contesta sempre amb un català correcte. I ara jo procuro allargar-me amb alguna conversa, per allò de la didàctica que em deia l’Oriol (Coses de l’idioma -1).
Tot per 1 €. La llengua a preu de diari.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja ho pot ben dir, ja: gloriosa distracció!
Tanmateix no cal treure’s mèrits doncs la llengua al quiosc l’ha portada l’honradesa i no l’atzar: hauria canviat res si s’hagués fet l’orni i s’hagués estalviat l’euro? L’honradesa és un valor més propi de Catalunya que no pas la garraperia (els catalans som estalviadors, no garrepes). En qualsevol cas, enhorabona i gràcies per publicar-ho. Saber de situacions com aquesta són positives pels que pretenem viure dignament en català a casa nostra, sincerament m’ha pujat una mica la moral i això és d’agraïr.
Salutacions i felicitats pel bloc.
Content d’haver-te donat la idea! Aniré seguint els teus apunts sobre llengua a partir d’ara.
La nostra llengua és un tresor cultural i seria un desastre per la humanitat que la deixéssim perdre quan tenim a les pròpies mans fer-la viure. Tants esforços que esmercem a recuperar cultures perdudes i, podent salvar les que encara viuen, sovint caiem en una inexplicable inacció. Gràcies pel teu exemple.
…un apunt que vaig escriure fa un temps (aquest) quan tu encara no corries per aquí. I no és que vulgui fer-me publicitat al teu blog, és que gairebé has guanyat una aposta sense saber-ho. Si llegeixes el post (la part final) ho entendràs.