BioSofia

A propòsit de l’estatut, Jordi Pujol va dir una cosa com que “els catalans no hem agradat ni ens hem agradat“. Doncs, jo, particularment, com a català m’agrado. Estic convençut que hem fet una gran feina. 

Any nou, catalanisme nou. Deixem de queixar-nos pel que no hem aconseguit. Vull rellegir aquests darrers anys de treball nacional encetant un discurs positiu; per això dic que, vista la feina recent, estatut inclòs, m’agrada el que hem fet i el que estem fent. 

PODEM AGRADAR-NOS perquè amb la discussió de l’estatut un gran nombre de catalans ha pres consciència del dèficit fiscal que pateixen. Molts d’ells ni n’havien sentit a parlar. Aviat aquesta consciència també arribarà als fills de la primera onada immigratòria.

PODEM AGRADAR-NOS perquè la reacció espanyola davant l’estatut ha deixat al descobert la veritable realitat: ells ens rebutgen i volen la nostra total assimilació. S’està desmuntant solet el discurs de les esquerres dogmàtiques sobre la fraternitat dels “pobles d’Espanya”. La inicial perplexitat d’aquest “descobriment” va deixant pas a l’assumpció sense complexos dels mateixos sentiments cap a ells que ells mostren cap a nosaltres.

PODEM AGRADAR-NOS perquè la voluntat sobiranista i independentista s’està estenent com una taca d’oli. L’acusació de separatista ja sona arcaica i deixa sense efecte. En canvi, s’imposa amb força titllar d’unionistes les forces sucursals espanyoles que encara defensen la nostra subordinació a Espanya.

PODEM AGRADAR-NOS perquè l’espoli fiscal sobre Catalunya és dolorosament sentit també pels estaments empresarials i financers catalans. Si fins ara procuraven tancar-hi els ulls per mirar de treure’n el màxim profit individual, ara cada cop més s’adonen que el seu destí individual està lligat al vexant tracte col.lectiu que rebem d’Espanya.

PODEM AGRADAR-NOS perquè el boicot als productes catalans ha fet girar els ulls de molts empresaris cap al món. Cada vegada els nostres productes es vénen proporcionalment més a l’exterior no espanyol. Es va gestant la independència comercial respecte a Espanya.

PODEM AGRADAR-NOS perquè fruit d’aquest nostre desacomplexament es comença a posar noms als protagonistes del nostre espoli. Els diaris ja no parlen només del genèric Madrid sinó que sense embuts apunten amb el dit a Andalusia i Extremadura.

PODEM AGRADAR-NOS perquè cada vegada són més el que usen el català amb normalitat fins i tot quan el seu interlocutor els contesta en castellà. Molts d’ells se sentien intimidats i ara senten que viuen en la normalitat.

PODEM AGRADAR-NOS perquè hem demostrat ser el país que millor ha afrontat el doble embat de les dues onades migratòries. Som una gent integradora, però tossuda amb els nostres valors. Sense el magnífic i ingent treball dels mestres no hagués estat possible. Esperen el reconeixement que es el devem.

PODEM AGRADAR-NOS en comprovar que la majoria d’immigrats ens entenen en català i alguns ens contesten i tot en la nostra llengua, que van fent seva.

PODEM AGRADAR-NOS de tenir musulmans com la Yiai que arran de la mort de la meva mare ha fet resar per ella en la pregària del divendres. La meva mare era de missa diària i rosari en família.

Podem agradar-nos, i tant!  Per moltes coses que ara no em vénen al cap i que vosaltres, amics, si voleu, podeu afegir a voluntat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!