Avui fa un any que començava el compte enrere cap a l’horitzó de setembre del 2014. Tres-cents anys després encara hi som i som més vius que mai. Són dues dates simbòliques però potents que tanquen un període de set anys. Hem passat el primer. Hem fet una setena part del camí. Fa un any,
Llegeixo al Directe! que Xavier Solano ha estat nomenat delegat del Govern al Regne Unit. És un nomenament que celebro perquè Solano és independentista i estic segur que farà molt bona feina. A més, les delegacions del Govern a l’estranger són una qüestió important per al nostre futur sobirà. I segur que els socialistes i
Hi ha algú que basa la seva estratègia en el control dels mitjans, a aconseguir dominar allò que en diem l’opinió pública, a imposar una determinada visió de la realitat. I ara, des de fa un mes i mig, toca fer veure que l’independentisme està tocat; toca vendre el congrés d’ERC com una lluita fratricida
En principi falten dos anys i mig per les properes eleccions al Parlament, però tot fa pensar que els canvis que es poden produir en el tauler polític s’estan gestant ara, i crec que quedaran encarrilats passat l’estiu. Les tendències dins d’ERC i CDC es van aclarint i ja podem anar aventurant probabilitats. Quan arribem
A l’Estat comença una nova legislatura. El president del Congrés ha estat escollit en segona volta per falta de suports i el president del govern va pel mateix camí. Això, com ja he dit en algun altre apunt, és un indici de la crisi d’estat que es viurà durant aquesta legislatura. Però no us penseu
Ara estem força entretinguts i entretingudes amb la informació que es genera a l’entorn dels congressos d’Esquerra i de CiU al juny i juliol respectivament. Des del meu punt de vista, la retirada de Carod és una prova més de la seva intel·ligència. El partit ha d’aconseguir superar el congrés amb dues idees clares: que
Darrere de tot el devessall de resultats que aquests dies anirem analitzant i comentant hi ha un únic element. Diumenge passat, la gent no va anar a votar pensant si volia un Congrés amb més IU, amb més nacionalistes o amb més independentistes. Diumenge la pregunta era “a vostè què li semblaria que el PP
Tret de l’Antoni Garcia, no he trobat gaires referències més al segon aniversari de la multitudinària manifestació del 18-F. És clar que l’agenda política del país té molts temes damunt la taula, però crec que el 18-F mereix un lloc especial en la nostra memòria. Algun dia tindrem ocasió d’analitzar-ho amb la distància suficient, però
Avui que Vilaweb entrevista Mario Dumont, i just l’endemà de la proclamació d’independència de Kosovë, aprofito per escriure sobre una altra comunitat a la recerca d’estat. Quebec ciutat celebra enguany els 400 anys de la seva fundació. Ens ho fa saber Luc Lefebvre a través d’un comentari al tauler del grup Together For Independence al
Vicenç Villatoro deia en un article dilluns a l’Avui: “Quin seria el meu resultat desitjat? Doncs que Zapatero i Rajoy tinguessin a Catalunya un fortíssim vot de càstig i que el conjunt de les forces catalanistes tinguessin un molt bon resultat i pugessin d’una manera visible.” Villatoro, doncs, rebutja vots en blanc o nuls i
A l’apunt d’ahir em plantejava si seria possible articular, en menys d’un mes, un moviment de desobediència que trobés la seva expressió en les eleccions del 9 de març. Avui, aquesta possibilitat és una mica més creïble que ahir. I si la desobediència no és possible a curt termini, la deslegitimació ho serà a mitjan
Ara fa quatre anys, l’Estat espanyol va viure un moviment de rebuig contra l’intent de manipulació informativa perpetrat pel govern del PP. Aquell moviment es va poder articular perquè una gran majoria de persones veien en una alternança de govern una sortida al problema. En qüestió d’hores, una onada d’indignació va mobilitzar la ciutadania en
Si pogués, m’hi plantaria directament. Pot semblar paradoxal, però quan la majoria de les persones pensen que durant la precampanya i la campanya creix l’interès per la política, a mi em succeeix que tancaria la paradeta i me n’aniria de vacances. La saturació d’informació política d’escassa credibilitat ja havia estat una realitat sempre, darrerament accentuada
El cap de setmana passat vaig tenir ocasió de parlar amb tots dos a Granollers. Amb en Raül molt breument, només per saludar-lo. Amb en Joan, una estona més llarga. M’agrada viure en un país on es pot debatre amb els representants polítics que tenen projectes diferents del teu i si convé anar-hi a fer
Marc Vidal, autor del bloc més llegit en català, és la persona a la qual hem d’agrair l’impuls principal de les Jornades Catosfera, unes jornades que han estat de gran profit per a tota la catosfera, que han reforçat les relacions internes dels membres de la xarxa, que l’han posada al nivell d’altres blogosferes i