Dijous vinent dia 14 coincidiran
diverses coses. D’una banda, a Òmnium Cultural tindrà
lloc la conferència sobre l’activisme
independentista a la xarxa; de l’altra, el llibre d’en Titot
Entestat en la independència surt
a la venda. Al vespre, m’han convidat a ETV
per intervenir al programa “Cal parlar de llengua”. També
per dijous els treballadors i treballadores del món de
l’ensenyament s’han rebotat contra Ernest Maragall i li han dit que
ja n’hi ha prou. La setmana passada, Joan Coscubiela parlava a la
República dels altres dos Joans (Soler i Barril) i deia que
Maragall s’havia carregat el consens aconseguit pel Pacte per
l’Educació desenvolupat per Marta Cid. Com que des d’aquest
bloc m’he passat uns quants mesos demanant la dimissió de
Maragall, dijous celebraré que ja no estic sol. A més,
una altra conselleria sota control socialista, la de Salut, passarà
demà per una vaga.
Però res d’això, que per a mi és molt important,
no ho serà tant com la vaga
general convocada al País Basc. Vaga general!
Avui
sentia Paco Maruenda al Matí
de Catalunya Ràdio i si no fos que ja estem acostumats a
tenir mentiders disfressats de periodistes entre nosaltres, hauria
trucat a l’emissora per manifestar la meva indignació. Ell
assegura que la presó és el lloc on han d’estar tots
els qui donen suport a ETA (i això, malgrat el que s’explica
en reportatges com aquest
de Vilaweb TV), que totes les idees es poden expressar
democràticament, però després resulta que
Ibarretxe vol fer una consulta democràtica i li diuen que no
perquè la constitució espanyola no ho permet. És
fals, rotundament fals, que la democràcia de l’Estat espanyol
permeti que les idees s’expressin i es materialitzin per la via
democràtica. L’Estat espanyol està abocat a la
desintegració, atrapat per un bipartidisme PP-PSOE que
coincideix en el nacionalisme més recalcitrant. La legalitat
en què es basa aquest estat és inqüestionable,
però la legitimitat està fent aigües a marxes
forçades. Són massa fronts oberts. És possible
que aquestes siguin les eleccions de la pèrdua definitiva de
la legitimitat de l’Estat?
Serà
difícil que aquesta percepció de la realitat arribi a
les masses perquè els mitjans afins continuen distraient el
personal amb falsos arguments i debats estèrils com ara
entrevistes amb Rajoy on aprofiten per tocar un tema ben polèmic,
a veure si així la gent es distreu i no es fixa tant en el que
està passant al País Basc. Fins i tot, concretant en un
d’aquests diaris, torna a ser notícia la manipulació en
l’elecció del Català de l’Any. Un dels candidats és
Alfons López Tena, personatge revelació del 2007 que ni
ells no han pogut escamotejar-nos. Evidentment, l’independentisme
s’ha llançat a votar-lo, però des de Racó
Català ens arriba una observació detallada de
l’evolució dels vots amb la qual des del rotatiu segurament no
comptaven i que demostra un sospitós reajustament a la baixa
per al notari. Directe.cat
també se n’ha fet
ressò. I és que amb el precedent de l’any
passat, totes les alarmes estan enceses.
I per
si tota aquesta deslegitimació no fos prou, a poc a poc
continua avançant un altre combat: el de la revisió
històrica, el dels fonaments de la construcció de
l’imperi espanyol en aspectes culturals. El periodista de Mataró
Manuel Cuyàs, redactor de les memòries de Jordi Pujol i
persona gens sospitosa de ser ximple, ha dedicat un article
a Jordi Bilbeny i a la seva tasca investigadora. El que és
història ja no es pot canviar. I vénen uns anys en què
allò que anirà sortint no agradarà gaire als qui
se senten espanyols, o més espanyols que catalans o tan
catalans com espanyols.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81286
Apuntem el vot
Àstrid Bierge · El Singular Digital · 11/2/2008
Ara hi ha tot d’independentistes que diuen que el 9 de març es quedaran a casa o que votaran en blanc. Ho diuen així, sense cap vergonya, ho diuen i es queden tan amples. I apa, a Catalunya que la bombin. És veritat que Esquerra ens va fer el que ens va fer i que encara ens ho seguirà fent, i és veritat que el Duran pensa el que pensa i que ho seguirà pensant, però per una qüestió d’higiene nacional no podem deixar que el nostre inconformisme es confongui amb el d’un socialista insatisfet, per exemple. Ecs. Jo sempre he cregut que estaria bé poder votar amb diferents graus de convicció. M’explico. Cada partit hauria de deixar triar als seus votants entre tres paperetes: la del notable, la de l’aprovat i la del suspens. Oficialment totes tres comptarien igual, però clar, no tindrien el mateix valor moral, perquè si dels vots que tragués un partit la majoria fossin suspensos, voldria dir que molta gent l’hauria escollit no pel fet d’estar-ne satisfeta sinó per descart, per considerar que les altres formacions són encara pitjors pels seus interessos. D’aquesta manera podríem votar molt més a gust i hi hauria un índex de participació més alt. Seria un sistema útil perquè els simpatitzants dels diferents partits els poguessin castigar sense la necessitat de llançar el seu vot a les escombraries comunes, allà on tot queda barrejat. Però en fi, com que això no passarà mai perquè als polítics no els convindria i són ells qui fan les lleis electorals, s’han de buscar altres maneres de protestar amb intel·ligència. Què fan, els partits, davant de l’abstenció i el vot en blanc? Repartir-se la culpa entre tots. Són crits afònics, retrets sense destinatari, bales que no apunten enlloc. Hem de marcar amb una signatura sobiranista les nostres pedres, sinó quedaran aigualides entre les llàgrimes de molts espanyolistes i entre la insensatesa dels que no voten perquè diuen que això de la política no els interessa. Jo no vull que la meva estirada d’orelles vagi a qui no li pertoca, jo no vull castigar al PP, a mi el PP no m’ha fallat mai perquè mai no li he confiat res. Per tant, la meva manera de fer-los botifarra als representants que sí que m’han decebut -i de fer-los-hi davant dels nassos perquè reaccionin-, serà votant al Partit Republicà Català. No sé com són però et prometo que m’és ben igual. Tenen un web que es diu adeuespanya.cat, i jo amb això ja en tinc prou, no em cal saber res més. Si voleu, senyorets i senyoretes independentistes que no us penseu posicionar, podeu quedar-vos a casa o anar a l’escola per no votar a ningú, però que sapigueu que només els imbècils i els bojos es dediquen a etzibar-li cops de puny a l’aire, i que a la llibertat, estimats patriotes emprenyats, no s’hi arriba ni amb burros ni amb cabres
Allò del 3/24 és de vergonya pròpia. I pensar que fem esforços per tindre una Tv que sols és la "Voz de su amo" ja té nassos, ja en té……..un semblant i silueta tan igual com el de Canal 8/Buit-Tvblavenciana.
PS: avui deien que un alt càrrec europeu tenia la convicció i sabia de les proves fefaents de l’atemptat a Barna. Hi han demanat que mostre les proves aquests aprenents de pressumptes periodistes?.
Fan la sensació com si portaren el carnet del PSOE entre les dents. Serà per això que no se’ls entén res del que hi diuen.
Davant d’aquest article d’ Manuel Cuyàs, si tot plegat fou una usurpació que tot sembla que sí, no se m’acut cap altre comentari que demanar-li que pregunti a Jordi Pujol per la seva admiració del Segle d’or de la cultura castellana.