Marc Vidal, autor del bloc més
llegit en català, és la persona a la qual hem d’agrair
l’impuls principal de les Jornades Catosfera, unes jornades que han
estat de gran profit per a tota la catosfera, que han reforçat
les relacions internes dels membres de la xarxa, que l’han posada al
nivell d’altres blogosferes i li han donat una projecció mai
assolida fins ara. Encara que fos amb un reportatge políticament
injust, fins i tot TV3 va parlar de la catosfera, cosa que els o les
blocaires, aïlladament, no hauríem aconseguit. Penso que
el perfil de Marc Vidal és paradigmàtic. El fet que
hagi evolucionat des de la militància en el PP fins a dir que
votaria sí en un
referèndum que preguntés si vol que Catalunya sigui
independent demostra el poder d’atracció del projecte
independentista.
Alexis
Vizcaíno, que ha fet una pila d’entrevistes a persones de tota
mena i les ha anat publicant al bloc, va penjar les respostes de
Vidal el 4
de setembre de l’any passat i entre altres coses podem llegir
aquests mots textuals de Vidal: “Portem
30 anys foten calers per que la resta de l’Estat es modernitzi i a
canvi rebem insults i incomprensió. Ja n’hi ha prou. No
complir amb una llei orgànica que és de justícia
amb Catalunya engreixa les files dels que defensen la segregació
definitiva. Poder jo sóc un d’aquests que a la pregunta en
un referèndum: “vol que Catalunya sigui independent?”
acabaria votant positivament.”
Això, per una persona que havia estat de Nuevas Generaciones,
és tot un canvi. I personalment no tinc cap retret a fer-li
per la seva opció passada. Al contrari. Ho trobo digne
d’elogi.
El
9 de gener d’enguany Vidal va publicar un apunt amb el títol
“Camions
plens de merda” en què es referia a Xavier Garcia
Albiol, de qui havia estat amic. En un dels comentaris a l’apunt,
signat en nom del Departament de Premsa de l’Ajuntament de
Granollers, s’hi diu que “Va
ser convidat a deixar el PP personalment de la mà de Josep
Piqué després de participar en un programa de Ràdio
amb Josep Cuní.”
La vida dóna moltes voltes, oi? On és ara Josep Piqué?
Un primer i l’altre després s’han vist arrossegats per la
radicalitat del nacionalisme espanyol i la catalanofòbia
d’aquest partit. Un i altre ho han provat en la mesura que hi podia
haver joc pel centre polític català. Però tots
dos han acabat rebent una patada al cul si em permeteu l’expressió.
Veiem,
doncs, com el pol unionista va perdent efectius, com es radicalitza i
es tanca, com busca només el vot de la por i estimula el
conflicte lingüístic i la xenofòbia. Avui, per
continuar al PPC s’ha de ser realment reaccionari i tenir grans dosis
d’autoodi. En canvi, el pol secessionista continua creixent i
ampliant-se. Cada cop més blocaires a la XBS,
cada cop més adhesions a estatpropi.cat
(16,932 ara mateix), com deia a l’apunt
del matí. I, encara, una altra xifra rodona i
representativa: els 500 membres de la “Causa sobiranista per un
estat propi” que en Lluís
Soler va crear al Facebook.
Si encara no hi sou, us animo a entrar-hi. La presència de
l’independentisme al Facebook és sensacional. Si el grup “How
many catalans are there in Facebook?” té 1.916 membres i la
causa d’estatpropi.cat en té 500, els percentatges parlen per
si sols. I continuem pujant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!