tempus fugit

de tot i de res

8 de setembre de 2016
3 comentaris

del 9 de setembre del 1976 al Sant Boi del 2016 (1)

En un dia com avui, de ben segur que en alguna casa de Catalunya o del País Basc, bona i conscienciada gent ultimaven la preparació de la gran ikurriña amb el crespó negre que s’hi va poder veure l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat barrejada entre centenars de senyeres i algunes tímides però agosarades estelades. La presència de nacionalistes bascos en la manifestació d’aquell 11 de setembre, palesava una vegada més els lligams entre el poble basc i el català en la defensa d’assolir la llengua, cultura i perquè no el dret de governar-se lliures ja dins d’aquella Comunitat Econòmica Europea precursora de l’actual UE.
La ikurriña mostrava el dol pels assassinats perpetrats pels hereus del franquisme, el 3 de març a Vitòria, un fet luctuós i vergonyós emmarcat dins la transició i les seves antidemocràtiques lleis que per cert, ara 40 anys més tard, tant semblen agradar i defensar, l’actual fiscal general de l’estat espanyol, la Sra. Consuelo Madrigal, davant de pensaments afins i boques silents entre elles la del que diuen és el legítim éreu de la corona espanyola Felipe VI i que fot de cap d’estat per amagar millor la corrupció del seu progenitor que, abdicant, deuria pensar que ja fugia d’estudi de la suposada trajectòria de corrupte, i que en el seu dia va ser anomenat rei i cap d’estat pel dictador Franco que deia tenir-ho tot lligat i ben lligat i, ben mirat, potser no anava errat tot veient la trajectòria de pactes entre la dreta, l’esquerra, i el centrisme polític de les últimes quatre dècades.
Gràcies per aguantar la buidada de pap i, recuperant el tema, País Basc Catalunya, transcorreguts aquests 40 anys no res més lluny d’haver trencat lligams, els dos pobles s’han enfortit assolint els uns i els altres, la via pacífica (la democràtica ningú mai la pot qüestionar) en la lluita per la independència i l’autodeterminació, i potser també demà a Sant Boi recordant la manifestació del 76 i segur que en la diada de l’11 de setembre d’enguany arreu del territori, ikurriñes onejaran al costat d’alguna senyera encara però de ben segur de més d’un milió d’estelades, lliures de senyals de dol essent el record d’avantpassats assassinats, torturats, menyspreats, menystinguts…, l’únic crespó negre invisible que bategarà, com sempre, a l’interior dels sentiments de més d’una persona.

9 de setembre del 1976 (2)

Gora Euskadi askatuta!

(1)Commemoració a Sant Boi de l’acte de la Diada de 1976

 

fer creuers
31.10.2013 | 8.37
A General
cita pendent
10.03.2017 | 8.41

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Recordo encara quan a Sant Boi, durant la mani del 76 que feu esment, els nois del Servei d’Ordre em van fer retirar una bandera negra “perquè era un símbol partidista”. La bandera era un tros de roba negre, sense cap A encerclada ni cosa semblant. En canvi, els “valents nois” del Servei d’Ordre portaven una enganxina del PSUC a l’alçada del pit.

    Temps després, jo penjava l’ikurrinya al costat de la senyera quadribarrada cada onze de setembre. Fins que un alt dirigent d’HB (antic torero, i amb pinta d’amatent de begudes espiritoses) va fer unes declaracions xul·lesques d’escarni a les víctimes de l’atemptat d’Hipercor, tot enmarcat en les campanyes electorals. El fet que les seves declaracions no van ser objecte de cap comentari per part de ningú de l’esquerra abertzale, va ser un dels motius pels quals ja no els he tornat a votar mai més (“Ja s’ho faràn”, pensó en romà palatí. Al sud peninsular tenen un problema amb els cristos, verges i senyoritus; al País Basc, ténen un gros problema amb l’alcohol [i el pitjor, és que molts dels que a Catalunya pateixen de basquitis, volen importar el mateix problema, com també han importat la presencia i les postures de les “festes” [sic] populars santferminianes i afins]).

    Atdentament

    1. amb tots els respectes pel que dius, personalment, els exabruptes d’alguna veu o actitud exaltada sortida de to d’un alt o baix dirigent d’HB, mai m’han fet canviar de pensament de solidaritat amb la ciutadania abertzale del país basc. Un gra no fa graner i algun, segons com, fins i tot no ajuda.

  2. D’acord amb la seva dita, però hi han silencis que són cómplices. La frase dita per aquell dirigent -avui, ja mort- va ser més o menys que la gent no votava amb els sentiments, i que els seus votants per res tindríen en compte el dolor sofert per les víctimes de l’atemptat a l’Hipercor. Davant d’això (i vist que a dia d’avui el taranna és si fa o no fa el mateix, doncs “ja s’ho faràn…”. No vull cap mal a ningú, però que no em demani segons què qui no ha estat capaç de segons què.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.