Adam Majó

Xuts a pals

13 d'agost de 2011
1 comentari

Vint anys, vint!, de Festa Major Alternativa

Una sistema de salut i d’educació
de qualitat i universals només els pot garantir l’estat, l’administració
pública, i per això li ho hem d’exigir, sense dubtar-ho. No ens podem resignar
de cap manera a uns serveis públics de segona categoria destinats només als que
no en poden pagar una altre, com sembla que voldrien determinats sectors
polítics i socials. Això no vol dir que individualment ens haguem de
desentendre de la nostra pròpia salut i de la dels altres o de l’eduacació de
tots plegats, evidentment, però sense la intervenció decidida i decisiva dels
anomenats poders públics, no ens en sortirem. I si calen diners, que en calen,
sempre es poden abaixar o eliminar d’altres partides, com la militar o la de
prepresentació (paguem a un senyor que es fa dir rei, recordem-ho), i apujar
impostos als més rics, així de senzill: s’en diu justícia redistributiva i la
idea no se ni d’en Robin Hood ni d’en Kalrl Marx, és tant antiga com el sentit
comú.

Hi ha molts altres àmbits de la
nostra vida col.lectiva en els quals el paper de l’estat és, ara per ara,  indispensable: alhora de preservar
l’entorn natural, per exemple, o quan cal construir determinades
infraestructures. Ara bé, també n’hi ha d’altres en els que és bo que l’administració
assumeixi un paper secundari, no per deixar-ho en mans únicament de l’afany de
lucre, del negoci, sinó per cedir el protagonisme als veïns i veïnes, a la
gent. Un cas paradigmàtic és el de la cultura popular i festiva, en el qual
moltes vegades els ajuntaments només han de garantir l’espai i la paperassa i
és el propi teixit social el que s’espavila per tirar-ho endavant. Un exemple
fantàstic d’autogestió en aquest àmbit el tenim aquí mateix, a Manresa, amb la
festa Major Alternativa. Una proposta que ja ha fet vint anys i que sense
subvencions públiques ni omplir les butxaques de ningú, només a base de ganes,
esforç i compromís desacomplexat, ofereix música i activitats diverses durant 5
dies de festa major, de forma gratuïta, al carrer i unint les ganes de
passar-s’ho bé amb la crítica i la reivindicació. Amb una col.laboració tècnica
mínima de l’ajuntament s’aconsegueix omplir i completar l’oferta festiva de la
ciutat de manera notable. Sembla, doncs, que els diferents governs municipals
n’hauria d’estar satisfets, i més en època de retallades i pressupostos
reduïts, doncs no del tot; durant aquests 20 anys han sigut molts els
entrebancs i dificultats que han sorgit des de la Casa gran. Segurament hi té
molt a veure un clàssic de la política de tots els temps: la desconfiança del
poder cap a la gent que s’auto-organitza i reivindica, perquè un dia munten una
festa i l’endemà ves a saber què.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.