Adam Majó

Xuts a pals

8 de maig de 2011
0 comentaris

Manresa capital?

a molts anys que ho sentim a
dir: Manresa ha de ser capital, de la cinquena província, déien abans, d’una
vegueria, diuen ara, de la Catalunya central, aclareixen tots plegats. I
segurament sí, que quan les vegueries substitueixen les diputacions serà bo que
n’hi hagi una que abasti les comarques interiors del país, entre el
pre-pirineu,  Montserrat, el
Montseny i les planes de ponent, que concentri els serveis descentralitzats de
la Generalitat i doni suport als municipis. Serà una organització
administrativa més racional que l’actual i Manresa és la ciutat més gran i ben
situada per acollir-ne la seu, els despatxos, d’aquesta nova administració. Ara
bé, això no ens convertirià automàticament en la capital de massa res,  entre d’altres raons, perquè no està
gens clar que existeixi un espai compartit, cohesionat i autocentrat
corresponent a això que hem vingut a anomenar la Catalunya central. I, en cas
d’existir, tampoc té prou pes específic, ni econòmic, ni demogràfic, ni
polític, com per esdevenir un veritable pol d’atracció per ell mateix. I és
que, ens agradi o no, Manresa, igual que Vic o Igualada, pertanyen a una altre
de pol, de sistema urbà, el de Barcelona, molt més potent i massa
proper, on hi tenim referencialitat internacional, poder polític (no tot el què
caldria), massa crítica, producció cultural i infraestructures que ens
connecten al mon (l’aeroport, el port i el corredor ferroviari).

És des d’aquesta perspectiva que
crec que ens hem de mirar el futur, i preguntar-nos que volem ser quan siguem
grans, quina funció ha de fer Manresa en el país i el món del segle XXI. Si
pertanyem al sistema urbà barceloní, si cada cop més gent viu a Manresa però
estudia o treballa a qualsevol altre lloc de l’àrea metropolitana amplia i si,
al revés, cada cop és més fàcil (malgrat la RENFE) venir a treballar a Manresa,
el què ens cal pensar com ho podem fer per, en aquest context, destacar en
positiu i, així, atreure iniciatives, projectes i persones (feina!), i retenir
alhora les que sargeixen d’aquí mateix. En tres àmbits podem fer-ho bé, més bé
que d’altres ciutats semblants a la nostra. En sostenibilitat, en qualitat del
medi ambient, aprofitant la mida assequible i l’entorn natural i agríciola  privilegiat del qual encara disposem.
En cultura. Manresa té, en determinats camps com la música i el teatre, un
activitat molt superior a la mitjana del país, i això no tant sols és fantàstic
per els qui en podem gaudir, sinó que té un potencial econòmic de primera
magnitud. I, per últim, en serveis públics, en igualtat d’oportunitats, en
justícia social en definitiva. Una ciutat amb menys desigualtats, amb una
sanitat i una educació de qualitat per tot-hom, que tingui cura dels que més
pateixen, serà un lloc on la convivència, la cooperació i les bones idees
donaran els millors fruits.

Però tot això no es produirà per
generació espontànea, caldrà una Ajuntament que tingui molt clares aquestes
prioritats, que prengui decisions valentes i que tingui la pressió ciutadana
necessària. I que sigui capaç de fer-ho treballant conjuntament amb els
municipis del nostre entorn immediat, del pla de Bages i d’una mica més enllà.
Per fer d’aquest racó de món un bon lloc on viure, i convertir això en un actiu
que ens faci, també, molt més atractius, molt més sexys.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.