Adam Majó
Xuts a pals
Un aparcament sota la plaça de la Reforma
que el barri antic de Manresa torni a ser un pol d’atracció de visitants de la
resta de la ciutat, de la comarca i de més enllà; i com que tota aquesta gent
vindrà en automòbil (segons un informe del RACC…), el què ens cal és crear
centenars de places d’aparcament a l’entorn de les antigues muralles. Amb
aquesta premissa, qualsevol preu és acceptable per tal de guanyar espai on
posar-hi automòbils. Que el subsòl és de roca massissa? Cap problema. Que
foradar-lo valdrà molts diners i comportarà greus perjudicis pels veïns mentre
durin les obres? Tot sigui a fi de bé. Que cal enganyar una mica la gent i
dir-los que els obres només duraran un any i mig, tot i saber que això és
impossible? Mentida piadosa. I de pas, damunt l’aparcament hi farem una nova
plaça i aprofitaren per endereçar els accessos al Puigcardener i a la Seu
(obres que, evidentment, s’hagueren pogut fer sense l’aparcament subterrani).
Així és com l’any 2005 neix l’ambiciós projecte de la Reforma, amb el
recolzament del govern municipal (PSC, ERC, ICV) i de bona part de la oposició
(CiU i PP), i amb l’únic rebuig públic de la CUP (venen eleccions, ho havia de
dir).
Doncs bé, més enllà de discutir
sobre si l’espai resultant ens agrada poc o gens i de si la gestió de tot plegat s’ha fet
malament o molt malament, el cert és que hi ha uns números que són
incontestables: quan fa dos anys de la inauguració de l’aparcament, les dades
d’utilització estan encara molt per sota de les previstes: l’any 2010 la
mitjana d’ocupació de les 301 places de rotació no ha arribat al 8%.
Calen aparcaments al centre de la
ciutat, no ho discutim, però era un error pensar que aquest és l’element clau i
desencadenant de la reactivació del centre històric. De fet, els tres dies
l’any que més visitants reb el nucli antic (per l’Aixada, el Correfoc i la
Merditarrània) són quan de menys aparcaments disposa (es tanca el
Milcentenari). Si la gent troba el barri atractiu ve igualment, en cotxe,
alguns, i a peu o en transport públic, molts altres. L’Ajuntament, i molts
comerciants, segueixen pensant que el problema del barri és el com (arribar-hi
i aparcar-hi) i no el què (hi venim a fer). Per això no hi ha volgut situar
cap dels nous equipaments (els jutjats i el conservatori ja hi eren), ni els
estudis universitaris, ni la delegació del departament d’Educació, ni els
serveis de promoció econòmica, renunciant així al moviment de persones i
activitats que haguessin comportat.
La plaça de la Reforma, en
definitiva, no és, com plantegen alguns, una bona idea mal executada, sinó la
constatació d’una estratègia fracassada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!