La llei actual diu que si un
solar o un edifici està afectat durant més de 5 anys, el propietari, i és lògic
fins a un cert punt, té dret a demanar que l’administració en qüestió
l’adquireixi. Si es posen d’acord en el preu, cap problema, sinó, cal anar a un
jurat d’expropiació que en determinarà un de suposadament just. En aquest cas,
l’ajuntament en demanava 300.000 Euros, la meitat del què els actuals
propietaris n’havien pagat tenint en compte que ja s’havien venut els terrenys
edificables de sobre el passatge. Els propietaris, sense cap vergonya, en
demanaren 26, de milions. I,
finalment, el jurat en va determinar un cert punt mig: 1.300.000. Però els amos
no en tingueren prou i, ben aconsellats, van decidir recórrer la decisió al
TSJC que, no fa gaire, n’ha determinat un preu una mica més alt: 11 milions
(més interessos), al considerar que el terreny era urbanitzat a tots els
efectes. Ara, l’Ajuntament prepara un recurs de cassació, al tribunal suprem,
que, si és admès, allagarà el cas uns quants anys més.
Segurament fou un error afectar
un terreny que, de fet, té un potencial com a espai públic força relatiu, també
han fallat els serveis jurídics municipals al no preveure que això podia
passar, però, sobretot, el què posa de manifest aquest cas, és que l’actual
ordenament jurídic espanyol (aquests temes segueixen sent s’àmbit estatal) no
tant sols no evita, sinó que facilita i incentiva, que algú, en lloc de mirar
de guanyar-se la vida treballant, pretengui obtenir 11 milions d’Euros (un 15%
del pressupost ordinari de l’Ajuntament de Manresa!) que són de tots, sense
produir, a canvi, cap bé material ni cap servei a la societat on viu.
L’especulació immobiliària, un robatori legal, és això.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!