Adam Majó

Xuts a pals

2 de maig de 2011
0 comentaris

11 milions a les Saleses

La història és més o menys
aquesta: El carrer de les Saleses de Manresa no és cap carrer, és un passatge
mal il·luminat entre murs i horts abandonats que surt de davant de la Piscina
municipal i s’enfila fins al casal Flors Cirera, en direcció a la clínica de
sant Josep. Pujant-hi a ma esquerra hi ha un terreny que fa pendent, amb una
casa a la cantonada, buida i abandonada, i dues naus en el mateix estat que
donen a un carrer relativament nou, el passatge del Puig. Tota aquesta àrea
està qualificada de zona verda des de fa molts anys i en època de l’alcalde
Santcliments s’hi volia fer passar un viaducte que conectés el nucli antic amb
els barris de l’est de la ciutat, potser ho recordareu. El cas és que aquest
terreny de 5.203 metres quadrats, afectat pel pla general, fou comprat, junt a
un parell de solars, aquests sí edificables, de damunt del passatge del Puig,
per 600.000 Euros encara no fa 10 anys. Els nous propietaris no s’hi ha gastat
ni un Euro, no han contribuït a l’urbanització de l’únic carrer que hi ha i ni
tant sols han procurat evitar que l’espai es converteixi en un abocador
habitual.

La llei actual diu que si un
solar o un edifici està afectat durant més de 5 anys, el propietari, i és lògic
fins a un cert punt, té dret a demanar que l’administració en qüestió
l’adquireixi. Si es posen d’acord en el preu, cap problema, sinó, cal anar a un
jurat d’expropiació que en determinarà un de suposadament just. En aquest cas,
l’ajuntament en demanava 300.000 Euros, la meitat del què els actuals
propietaris n’havien pagat tenint en compte que ja s’havien venut els terrenys
edificables de sobre el passatge. Els propietaris, sense cap vergonya, en
demanaren 26, de milions.  I,
finalment, el jurat en va determinar un cert punt mig: 1.300.000. Però els amos
no en tingueren prou i, ben aconsellats, van decidir recórrer la decisió al
TSJC que, no fa gaire, n’ha determinat un preu una mica més alt: 11 milions
(més interessos), al considerar que el terreny era urbanitzat a tots els
efectes. Ara, l’Ajuntament prepara un recurs de cassació, al tribunal suprem,
que, si és admès, allagarà el cas uns quants anys més. 

Segurament fou un error afectar
un terreny que, de fet, té un potencial com a espai públic força relatiu, també
han fallat els serveis jurídics municipals al no preveure que això podia
passar, però, sobretot, el què posa de manifest aquest cas, és que l’actual
ordenament jurídic espanyol (aquests temes segueixen sent s’àmbit estatal) no
tant sols no evita, sinó que facilita i incentiva, que algú, en lloc de mirar
de guanyar-se la vida treballant, pretengui obtenir 11 milions d’Euros (un 15%
del pressupost ordinari de l’Ajuntament de Manresa!) que són de tots, sense
produir, a canvi, cap bé material ni cap servei a la societat on viu.
L’especulació immobiliària, un robatori legal, és això.

L’aglomeració
24.08.2010 | 12.17
Ni bastó ni pastanaga
12.04.2013 | 2.53
Qatar
05.07.2011 | 8.58

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.