Adam Majó
Xuts a pals
Carretera de Cardona – Alfons XII – Plaça Major
de Cardona s’eliminava dels primers llocs de la llista electoral a determinats
regidors i regidores, més o menys trapelles, i que, en canvi, hi situaven a
persones amb un perfil polític diguem-ne que discretet, es confirmaven les
sospites ja anteriorment exposades: en Camrpubí i companyia tenen claríssim que
el tripartit (el pacte de progrés, si ho preferiu) no sumarà, i no els ve gens
de gust anar-se’n a passar fred a la oposició. Per tant, s’apunten a la única
alternativa possible (en principi): anar a trucar la porta del carrer Alfons
XII i mirar de pactar amb els que, potser, guanyaran les eleccions, tot mirant
de passar pàgina de 16 anys de retrets i picabaralles i renunciant, fins i
tot (i no és poca cosa), a
l’alcaldia. Però quatre legislatures d’antipatia mútua (malgrat acords sonors
en temes estratègics) no es superen d’un dia per l’altre ni s’arreglen amb dues
reunions i tres somriures; per anar bé hi ha d’haver algú que hi posi oli
(vaselina, si us agrada més), que intercedeix entre tots dos, algú tant
d’esquerres com els uns (uf!) i tan sobiranista com els altres (ai!). Algú que
sigui equidistant, per dir-ho així, i que tampoc vulgui passar-se quatre anys a
l’intempèrie municipal. Ho heu
encertat, aquest algú existeix i s’està ben a prop de la Casa gran, a la
cantonada amb el carrer Sant Miquel.
Les matemàtiques tindran la
darrera paraula, però la voluntat i la coincidència de plantejaments de fons,
de model de ciutat, hi són. La oportunitat, també: candidats nous i sense
gaires idees conegudes, la crisis, que serveix per tot, i l’evidència de
representar, des de 1979 fins ara, a la majoria de manresans i manresanes (si
més no, entre els que es prenen la molèstia).
I aquells a qui tot plegat no ens
acaba a de fer el pes -els que creiem que a la ciutat li cal una sacsejada, un
canvi de rumb; els que pensem que tant nosaltres com el món hem canviat massa
com per encarar el futur amb velles receptes; els que tenim clar que o ens
repensem (de dalt a baix) o algú altre ens repensarà per nosaltres- ? Doncs ens
tocarà queixar-nos, com sempre, però cada vegada millor, des de més llocs, amb
més força i amb més mitjans, perquè hi tenim dret, obviament, perquè ens
agrada, però cada cop menys, i perquè tenim molta més capacitat per influir,
per condicionar i per transformar de la que nosaltres mateixos, sovint, ens hem
cregut.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Adam, el problema real no és qui pot pactar amb qui sinó quines polítiques estan disposades a fer.
Esquerra i PSC no estan disposats a desmarcar-se de la política urbanística practicada fins ara ( la famosa llista: gàbies, plaça de la reforma, formigó, eternització d’obres, manca de diàleg), tampoc no no volen replantejar-se l’ARE per tal d’incidir més en els espais buits del barri antic,…
A hores d’ara no sabem què farà Convergència.
Crec que des de la CUP-Manresa heu encertat en força qüestions municipals. Us encoratjo a que continueu i tant de bo tinguéssiu més presència.