També li diuen herba d’espant
… té més noms que pètals la Centaurium erythraea… herba centaura… sentaula… fel de la terra… herba de Santa Margarida… pericó vermell… foto feta al camí dels Olivarets, a Llíria…
vicentgalduf
XafaNúvols
Arxiu de la categoria: Llíria en imatges
… i amb imaginació
… a les acaballes dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, a Llíria (i supose que per tot arreu dels Països Catalans)… més que xiquets vàrem ser enginyers…
Un viatge cap al món d’imatges del Bon Pastor de Llíria
L’església del Bon Pastor es troba ubicada a la Vila Vella de Llíria. Parlem d’un hospital medieval de visita més que recomanable, i encara que hi podem gaudir d’ell durant tot l’any, és pels voltants de Setmana Santa quan la seva visita adquireix un major interès, donada la temàtica que conté aquest monument, especialment el seu mural. Aquests tipus d’hospitals varen funcionar amb unes característiques comunes entre els segles XII i XVI. Eren institucions que acollien pobres, malalts i pelegrins, que es feien càrrec de tota la població que no disposarà de mitjans econòmics suficients per a rebre assistència mèdica, en cas de malaltia o altre tipus de necessitats, com ara ajuda alimentària, etc.
L’ofici de Forniller, petjades de treball i vida
La Concòrdia és una partida muntanyenca de Llíria amb un gran valor paisatgístic, històric i etnobotànic. Diversos senders permeten conèixer-la i gaudir-la plenament. Nosaltres volem introduir-vos a ella recomanant-vos en concret un dels itineraris més importants i que està vinculat al món dels fornillers, un ofici desaparegut a la postguerra i consistent en l’arreplegada de «llenya molla», argilaga, romer, coscoll, etc., que després es transportava fins a Manises on era utilitzada com a combustible per als forns ceràmics… ruta circular que arranca al Mas del Frare…
El cor de Llíria, 75 anys enrere
Tres instantànies de la plaça de Partidors de Llíria als anys quaranta del segle passat. La llenya del forn de Simeón (actual Ca Susi) i la séquia Major que anava cap al Remei entrant pel carrer on està avui dia correus. Mirant cap a les Escoles, l’inici del carrer de la Unió. Eixint per a anar a la Plaça Major. Tresors ja perduts i quasi oblidats en la nostra ment… però que, inesperadament, et trobes per la xarxa…
Llíria, 14 abril 1931
Llíria,#14Abril de 1931: #TenimMemòria retall de premsa valenciana al·lusiu als actes espontanis sorgits a la la capital del Camp de Túria amb la proclamació de la II #República. #PrimaveraRepublicana
“De LLíria
A medida que llegaban noticias de la implantación del nuevo régimen republicano, noticias que eran acogidas con muestras de entusiasmo, engrosaban los grupos que animadamente comentaban el cambio de régimen, organizándose una imponente manifestación que, con la bandera del Círculo Republicano al frente llevada por varias señoritas, se encaminó hacia la Casa de la Ciudad, coreando la Marsellesa y vitoreando a la República española.
El retrato del Rey, que presidía bajo dosel en el salón de sesiones, fue presentado en el balcón; fue arrojado y sañudamente destruido por la muchedumbre.
Una lápida de mármol que en el referido salón campeaba, aludiendo al general Primo de Rivera, fue igualmente destrozada.
Mientras volteaban las camparas, disparándose tracas y carcasas. Desde el balcón central, donde previamente se izó bandera tricolor hicieron uso de la palabra los fervorosos partidarios don Pascual Marqués, don Miguel Pérez Martínez, la señorita abanderada Amparín Ferrando Talayero y el artesano Bautista el del “Forn”.
Por la noche llegaron varios comisionados de la capital con instrucciones preliminares, entre los que figuraba el señor Alfaro, que en el Círculo Republicano cumplieron su cometido entre aplausos frenéticos.
En la mañana de ayer se constituyó en la Casa de la Ciudad el nuevo comité local republicano, integrado por los señores don Miguel Pérez Martínez, don Pascual Marqués Civera, don Manuel Boix Olmos, don Santiago Aragó Cortina y don Rafael Supervía Zahonero, publicándose un bando en el que se exhorta a la serenidad, orden, tolerancia, respeto en términos generales y a la defensa de la causa republicana si necesaria fuese.
Para la noche se invitó, por medio de pregonero, para concurrir a una manifestación, a la que oficialmente se invitó a Corporaciones y autoridades, habiéndose engalanado con banderas, colgaduras, gallardetes, iluminaciones, etcétera, todas las casas del trayecto.
El alcalde señor Carrera Barra hizo entrega de la jurisdicción municipal al comité local, previas las formalidades oportunas.”
Una vesprada com avui, molts anys enrere…
“Xiques boniques
Pasqua ja ve,
dies de festa i de plaer.
Si voleu vindre a passejar,
a divertir-se, a divertir-se
i a berenar.
Portarem la mona
xica remonona
allà en el campet:
unes botifarres i llonganissetes
formatge i ouets…”
Saó – cançó tradicional Llíria
(foto pasquera, finals dels 60 del segle passat al Parc de Sant Vicent a la capital del Camp de Túria)
Homes llops edetans
… la primera lluna plena de la Primavera d’enguany, abans d’anit il·luminant la Vila Vella de Llíria al Camp de Túria…
Pel Febrer, treu flor l’ametller
… florint meravellosament i mirant de reüll que no tornen les gelades… ametllers del Mas de la Fardeta… prop del caseriu ibèric del Castellet de Bernabé… als peus de la Concòrdia de Llíria… plaers de la natura del Camp de Túria…
… i a metres ja tens el terme de Casinos… allí, passejant entre ametllers que feien olors ja a torrons…
Astronauta de poble
… tot vol temps i paciència… en algunes ocasions molta (però que moltíssima) paciència… així, diuen, que es fan la majoria de les coses ben fetes…
… a #Llíria el primer aparell mecànic per a transportar persones d’un nivell inferior a un altre de superior (i a l’inrevés) d’un edifici el posaren quasi 120 anys després que el primer al planeta, cap als mitjans dels 70 del segle passat, encara que no recorde exactament la data…
… i els xiquets al·lucinàvem com en la fira… entràvem furtivament a la finca i sols donant-li a un botó anàvem amunt i a baix, de pis en pis, dins d’una xicoteta càpsula, com els astronautes camí de la lluna pensàvem… gaudíem de l’experiència i no parlàvem de l’oratge com fa la gent allí dintre hui en dia…
… era (i és) un edifici del carrer del Clarí de Llíria que mira de cara al carrer Colom…
…al segle XIX, pel 1857, a Nova York l’inventor Elisha Otis instal·la el primer ascensor del món a l’edifici de l’avinguda Broadway 488 i a la Ciutat de la Música, al Camp de Túria, la modernor l’estrenarem al darrer quart del XX: el que déiem a l’inici, amb paciència i resignació, tot arriba… i tant!!!!
Llíria estelada
… al bell mig de les excavacions de la ciutat ibèrica d’Edeta, al tossal del Pic… al fons, la Vila Vella de Llíria… imatge que vàrem fer simbòlicament el darrer diumenge d’octubre de 2003 a les 10:27 hores i publicada aleshores a aquest mateix bloc, en la seua primera etapa, de @VilaWeb… al seu temps, una de les poques estelades de la xarxa…
… exactament va ser un 25 d’octubre… dies abans l’havíem posat a la Torreta, albirant el monestir de Sant Miquel, per fer aquest cartell… després d’alliberar les Illes Medes, el Moviment Ridiculista començà la descolonització del territori i aquesta va ser l’aportació que realitzarem des del Camp de Túria… algun dia haurem de recuperar més tranquil·lament aquestes historietes…
Records recordats: retornar a la meua infantesa al carrer Major
Al carrer Major de Llíria (aleshores epicentre de vida i hui indret que no ve ni de pas), en una casa de poble vaig nàixer i allí, i als seus voltants, vaig descobrir el món. Paratge màgic al meu imaginari i on pegue a fugir sempre que la meua ment no vol deixar de ser xiquet…
Fa cinquanta anys que no he travessat la porta, que no m’he endinsat en ella, però al meu cap continua la casa intacta, immutable i amb cada cosa i vivència al seu lloc. Amb totes les persones estimades vives i sense embellir. Tot un univers de tendresa inesborrable i ben viu…
Demà, 5 de gener del 2021, han convidat al meu germà a visitar-la i jo, descaradament, m’he autoinvitat. Sé que res serà físicament semblant a les meues remembrances oxidades (sols el balcó de la façana és el mateix), però l’esperit de què un dia va ser segur que retorna a mi.
Menut que era, tot ho trobava gran. Molt gran. La porta del carrer, la clau, els sostres, les estances, les escales, el corral. Porte un parell de dies revivint dolçament aquell món. De fet, el primer que m’he trobat és a la meua gosseta Estrella i a Mustafà, el gat, esperant-me.
Només entrar la finestra on desesperadament veia ploure sense poder eixir al carrer. El balancí on vaig posar el cap entre barrots i no el podia traure. El pis empedrat per al carro. L’armari on tenia la pilota per a jugar al carreró d’enfront. L’escala on accedíem als dormitoris.
El menjador on féiem vida, amb la butaca roja del pare i la televisió que va entrar a les acaballes dels 60 i on, encisat, volia que els dibuixos animats no acabaren mai. L’estufa de llenya gran era l’ànima de l’hivern i al voltant d’ella venien historietes la nit de les animetes.
Des d’allí s’accedia a l’habitació dels iaios Pepe i Conxa (on vaig descobrir sense comprendre, en faltar el iaio, que les persones se’n van i ja no retornen mai). La cuina on escalfaven l’aigua per a, en una safa, rentar-nos i “dutxar-nos” puntualment els dissabtes a la vesprada.
El corral amb un safareig que utilitzava de piscina a l’estiu. Estava allí al fons a la dreta, és clar, el lavabo (on eixir a pixar en temps de fred era com anar a la Sibèria) i les quadres dels animals, on teníem gallines i conills… i ratetes que feien xisclar de por a la mare.
Tornant a l’escala d’abans, per allí accedies a la part de dalt. Un mussol dissecat, al que li tenia un enorme pànic, era el primer que veies. Enfront l’habitació dels pares, Pepe i Rosario, on jo vaig vindre al món. I el balcó des d’on observaves la vida des de les altures…
Al final estava el dormitori que compartia amb els meus germans, on Salva em feia rascar-li l’esquena abans de dormir i el llit de Pep que okupava furtivament entre setmana quan ell vivia a València pels estudis i fugia jo del meu que era de “xiquet”…
Entremig l’estança on el dia de Reis trobàvem els regals i, davant, les escales que duien a la cambra, una llar immensa on tenia escampades totes les joguines. El meu regne absolut que donava a la teulada on jo veia a la nit la bandera que els astronautes havien posat a la lluna.
Els records d menut tenen olors i colors… arrels i sentiments… cançons i enyors… berenars de pa amb oli i pantalons curts… somnis de cinema i vida al carrer… joguets trencats i àlbums d cromos inacabats… besos no donats i diumenges agonitzant… i records recordats…
El sol després dels trons
… des de Llíria, una vista cap a ponent ahir a penúltima hora de la vesprada… sembla un incendi… però no… uns minuts abans cap als Serrans i el Racó d’Ademús estava tronant espectacularment… i quan la negror va començar a avançar cap al Camp de Túria, el sol renaixia on abans era turmenta…
Passeig matinal
… a primera hora del matí caminant he anat a parar a la partida de Beniali de Llíria… aprofitant per a inspeccionar per fora eixa parcel·la amb vistes que tinc de cara al tossal de l’antiga Edeta… sense pretensions, un mini xalet per quan em jubile de la jubilació… feta la foto, he accelerat per retornar ràpidament a casa!!!
Udolant d’incògnit
… hui, a les 6.40 del matí, els hòmens-llops encara circulaven discretament per Llíria… minuts després, ens afaitàvem, dutxàvem i dissimuladament a treballar oblidant-nos momentàniament de la lluna i els seus encants… fins la nit…
