… ens conta Josep Antoni Llibrer Escrig al llibre “El Finestral Gòtic“, que el 1255 el bisbe de València, Andreu Albalat, va llogar dues mesquites ubicades a la vila de Llíria. Una al raval medieval, a l’interior del recinte emmurallat, i l’altra fora, probablement a l’actual barri de l’Aldea, situat als peus de la muntanya de la Torreta, a la mesquita existent aleshores en aquest barri hi havia, segons el document, una figuera.

L’associació entre les figueres i els espais de culte, com ara l’ermita de Sant Vicent o el santuari de Sant Miquel, es perllongarà al llarg dels segles posteriors a Llíria…

Fa dos mil anys els veïns de Llíria disposaven ja d’un “aparell de tecnologia de l’època” per a rebre ajuda i consells per part de les divinitats.

Tenien un mitjà a l’abast per intentar solucionar quefers i maldecaps diaris: la visita al Santuari Oracular d’Edeta, de gran prestigi arreu de la província tarraconense, tal com feien la resta de ciutadans romans   en els diversos Santuaris que s’hi podien trobar  arreu de l’immens territori de l’imperi, encara que aquesta tradició màgic-religiosa ja venia de molt antic i era part de la cultura de pobles com el grec i l’egipci. 

També coneguda com a vidriella, ridorta, santjoanera, engarlandera, entre altres noms populars.

Liana amb unes flors blanques d’uns dos centímetres, que podem trobar a bardisses i vores de camins, com la que podem admirar al camí dels Olivarets a Llíria.

Té una olor característica i ben agradable.

Pel solstici d’estiu, i gràcies a l’abundància de la seua floració, assoleix un aspecte fantàstic digne de veure, i si teniu afició, de fotografiar.

El solstici d’estiu.. les festes de Sant Joan… el Sol en la seua posició més septentrional donant vida plena amb la seua llum… tradicions ancestrals arrelades i una de les manifestacions festives més característiques a tot l’àmbit cultural del nostre País i de la Mediterrània.

Menorca, Alacant, Perpinyà, són alguns dels indrets on aquesta celebració assoleix una participació massiva i més prestigi internacional. Les revetles, l’ús del foc, l’aigua, com a elements purificadors, els rituals de sanació, la utilització de plantes amb propietats considerades màgiques caracteritzen aquesta festa on celebrem el solstici d’estiu, una festa amb de rel pagana els orígens de la qual es perden al fons de la nostra memòria col lectiva.

A la nostra ciutat, a Llíria, la festa hi va ser molt popular fins ben entrats els anys vint del segle passat.

+info

Noms populars: card panical, panical blanc, card corredor.

Planta espinosa, de flors blanques, que tothom coneix com a card, quan en realitat pertany a la família de les umbel·líferes.

Les seues arrels tenen propietats diürètiques i aperitives. Així mateix, són diverses les virtuts atribuïdes tradicionalment al panical, com ara el seu efecte positiu contra les escaldadures; ben conegut també és el costum de fer un collaret del tronxet (com anomenem al Camp de Túria i a la Conca de Barberà al tronquet) de panical per a portar-lo penjat al coll, encara que a Llíria hi ha el costum de portar-lo a la butxaca.

+info

El geògraf i escriptor grec Estrabó, al segle I de la nostra era, ens parla d’una ciutat romana, Edeta Kai Leiria, que va assolir el seu període d’esplendor durant la segona meitat d’eixe segle.

Un dels espais més característics d’aquest mucipium romà era el conjunt format per un Santuari Oracular i unes termes dobles, per a homes i dones.

El conjunt, de característiques monumentals, es feia servir com a espai sagrat i d’oci.

Al Santuari Oracular, consagrat possiblement a Apol·lo, Déu de l’endevinació, es buscava el consell de la Pítia, que, inspirada per les divinitats i amb l’ajuda d’algunes plantes de característiques peculiars, com les opiàcies, plantejava, de vegades, un enigma que podia esdevenir solució, o no… Tal vegada, algun personatge de l’època (per què no el mateix Nigrino?) li hauria estat favorable l’oracle i, en un acte d’agraïment, hauria convertit l’antic temple Iber en un edifici de luxe, les restes del qual podem encara admirar hui en dia.

… als inicis dels terribles quaranta del segle passat, el franquisme va espoliar de Llíria el mosaic romà original del segle I de la nostra era dels “Treballs d’Hèrcules”… “o mal vens i depures, o presó per republicà!!!”…  i vuitanta anys després el lladrocini te’l “venen” camuflat de transacció legal…

+piulada

… l’escultor Mariano Benlliure l’any 1928 visitant el mosaic a Ca Porcar… durant els vint-i-cinc que va romandre a Llíria, infinitat de personalitats de casa nostra i estrangeres s’aproparen al Camp de Túria per a admirar-lo… després, la foscor de Ponent…

+piulada

Toca escriure ara de la “Llíria negra“, amb un fet luctuós que va ocórrer a la plaça Major del nostre poble el 1870, i que va colpir la població per la seua extrema violència i la feredat amb què van actuar els autors de la malifeta.

El dijous dia 10 de novembre d’eixe any el vicari de la parròquia de la plaça Salvador Esteve Valero, natural de Riba-roja de Túria i conegut com “el Florero“, va ser disparat i ferit de mort a les cinc i mitja del matí quan es dirigia a oficiar la missa primera.

L’atemptat va ser comés des de la porta del café Guisoris, de Gregorio Faubel i actualment farmàcia Cerdà, que feia cantonada amb el carrer de la Gila. El capellà va rebre 11 ferides de bala disparades amb un trabuc, va poder arribar al replanell de l’escala de l’església de l’Assumpció on el van auxiliar encara que morí a les vuit de la vesprada del mateix dia 10 de novembre de 1870. El religiós Salvador Esteve pertanyia a una de les famílies més riques i influents de Riba-roja i curiosament son pare, Salvador Esteve Martínez, també va ser segrestat i assassinat el juny de 1869.

Aquest documental dóna a conèixer un dels patrimonis més desconeguts de Llíria alhora que aporta llum sobre la manera en què es va viure la Guerra Civil a la ciutat.

Direcció: Cristina Vergara Sequeiro

Producció de Faules Produccions, La Veu de Llíria i l’Ajuntament de Llíria

Fins al 1871, en què se l’annexionà València, Beniferri era poble de ple dret… completament oblidada, va conservar una gran part de la seua productiva horta… d’això no fa tant de temps encara, no… l’autovia d’Ademús, la Ronda Nord i l’expansió urbana del Cap-i-Casal l’han asfixiat i quasi esborrat del mapa… com el camí vell de Llíria… que ja no és camí, ni du a Llíria…

+piulada

… el sr. Google m’informa que fa un any vaig fer aquesta fotografia… a la rodona del Cabasset, eixint de Llíria, al Camp de Túria, cap a les Alcubles, als Serrans… aleshores el sol lluitava amb ganes enmig la tempesta i els trons… 365 dies després, la negror a l’horitzó és ara total i completa… i la de l’oratge també…

+piulada

Noms populars: pericó foradat, herba de Sant Joan, herba dels cops, de les ferides…

Usos: té propietats cicatritzants, de fet a l’edat mitjana es feia servir per a guarir ferides rebudes arran de les accions de guerra. Bona contra cremades lleus, cal tenir tanmateix precaució perquè el seu ús sobre pell pot provocar fotosensibilitat. Considereu també que si la persona que l’ha de fer servir està prenent antidepressius, ja que pot multiplicar els efectes del tractament i produir un efecte de sobredosis.

El mosaic dels treballs d’Hèrcules retorna a Llíria, a Ca Porcar, entre el Pla de l’Arc i el poble…

Però sols una molt bona rèplica: l’original continua espoliat al Museu Arqueològic a Madrid amb l’inventari número 38315BIS…

Mosaic descobert al 1917 i datat al primer terç del segle III de la nostra era.

Part del patrimoni dels valencians, molt lluny de la nostra terra…

+piulada

«La fama del nostre vi

fon gran en l’antiga Roma

ja Tito Livi alabava

lo bon vi vell de Laurona»

(anònim)

Ha plogut molt des dels temps en què els ibers feien servir els trulls del Castellet de Bernabé, de la Monravana… Els edetans de l’època romana feien sacrificis amb vi per obtenir-ne els favors dels déus protectors de la llar, dels manes…

Al llarg del segle XV el justícia de la vila de Llíria anota una diversitat de denúncies comeses pels veïns d’aquesta localitat, entre elles algunes referents a aldarulls ocorreguts als “hostals” (tavernes), denúncies relacionades amb el tema que ens ocupa en aquest article.

Les més interessants són les que ens parlen de Caraucla, un personatge del moment, denunciat dues vegades per participar en baralles ocorregudes a la taverna, en una de les quals resulta ferit de navalla.

+ (des d’aquest enllaç accedireu a l’article complet)

No sols tocàrem el cel: conquerírem l’Olimp i visquérem en el paradís!!!

Dissabte 25 de maig de 1991 un poble del País Valencià de quinze mil habitants feia història esportiva i de la gran amb l’ascens a l’ACB!!!

+piulada

Llíria, un bàsquet de llegenda: jugadors, afició, ahir, hui, sempre!!!!

#30Anys #TornaASentirHo #QuanTocàremelCel #OrgullGrocINegre #PerqueLliriaesBasquet

Trenta anys de l’ascens del Choleck Llíria a l’ACB:

www.apuntmedia.es/esports/futbol/trenta-anys-l-ascens-choleck-lliria-l-acb_1_1421942.html

+piulada