Una “farsa” , com veurem, no és un farciment; però un “relleno” (nom de diversos plats de la cuina catalana) pot ser un farcit?.
VAL MÉS EL FARCIMENT QUE EL GALL
Una frase feta típica de la nostra llengua, de les poques expressions on es feia servir el mot farcir- substituït, de forma general, per l’ hispà “rellenar”. Sortosament, ara les dues paraules, si més no, conviuen. Per farcir entenem omplir de forma atapeïda amb car o d’ altres ingredients: un pollastre, un embotit, els calamars, verdures, fruites…És una paraula documentada d’ ençà del 1375, però que apareix abans en els manuals culinaris. Així, al Libre de Sent Soví (mitjan del XIV) el mot hi é àmpliament ressenyat: “com se ffercex cabrit”, o “espatle de moltó”, “ventre de moltó o de cabrit” (l´actual girella del Pallars!), “capons e gualines”, “porcel”, etc. Al llarg dels segles, el mot continua utilitzant-se en els manuals culinaris: “calamars farcits”, “caragols farcits”, al costat de “farciment”- farciment de gall, “farciment de porcella”, “farciment de carbassons” (Jaume Martí i Oliver, receptari mallorquí de mitjan del XVIII); el mateix podem dir del llibre coetani del frare menorquí Fra Francesc Roger (ambdós, a més fan servir el verb “farcir”).Els autors catalans de la mateixa època, en canvi, ja fan servir l´hispanisme “relleno” al costat de farcit: “relleno de carabasa,ceba, enciam, alvergínias y escarola”; “conills farcits” (Fra Sever d’ Olot); “calamarsos farcits” (Francesc del Santíssim Sagrament). No obstant, podem afirmar que el mot “relleno” és ja fixat amb el sentit d’ un plat que ha arribat fins avui, conegut sota el mateix nom: és el “relleno” (pomes o peres farcides) de l’ Empordà, el Maresme o el Ripollès (dit també “farcit de peres”). És el mateix sentit utilitzat a La cuynera catalana, el gran receptari que inicia la Renaixença: “relleno de cebas”, “préssechs relenos”, “relleno de carbassons”, “relleno de alcarxofas”, etc. Altrament, el “relleno” és un embotit del Pallars i altres comarques del Pirineu. Hi ha també la “coca fassida” d’ Alacant (equival a la “coca tapada” de Ponent). En gastronomia, finalment, es fa servir el mot “farsa”: és un castellanisme innecessari, procedent al seu torn del francès farce. El Larousse Gsstronomique ho defineix com a “barreja d’ elements crus o cuits, trinxats de forma més o menys fina i amanits”. És a dir, exactament el català ”farciment” (o farcit). La “farsa”, si de cas, és una farsa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!