BONA VIDA

Jaume Fàbrega

3 de novembre de 2011
1 comentari

mama, caca!

la desidia de les administraciosn envers el català correcte a l´hostaleria..

RESTURANTS AMB FALTES: MAMA CACA!

 

El gran periodista gastronòmic Xavier Domingo deia que
no es podia fiar de l´amo d’ un restaurant que anés amb Mercedes: volia dir,
segurament, que aquest honest i digne ofici no és per fer fer-se milionari. Els
restauradors no tenen l´obligació de saber català, tot i que hi ha una Llei de Política
Lingüística (Art. 32) que els obliga a tenir la carta i altres informacions
almenys en català (excepte a Barcelona, pel que es pot comprovar).

A Girona i altres demarcacions en canvi, les coses
funcionen, en aquest sentit, força bé.  A
les Balears, i sobretot al País Valencià, al presència de la nostra llengua sol
ser testimonial.

Però ara entrem en un altre tema, que és el grau de competència lingüística
o, dit d’ una altra forma, de correcció lingüistico-gastronòmica- ja que els
dos elements no es poden deslligar-. I d’ aquí pateix la criatura: quan els
restaurador passen, de bona fe, a fer revisió de les seus menús, documents,
etc. als serveis lingüístics de l´administració (del Termcat als ajuntaments,
passant pels lèxics editats pel govern català), el daltabaix sol estar
assegurat: la correcció gramatical no sempre empara la correcció gastronòmica,
començant amb un exemple ja famós (i real): aquests serveis  insistien que calia posar “turmes de vedella”
en una carta (les vedelles tenen testicles?), o han proposat formes
extravagants com “porradell” o  “caramuixa”
(per cibulet o cebollí).

Compaginar els dos aspectes al.ludits és difícil, però
perfectament possible: jo mateix he traduït al català cartes de diversos
restaurants i mostres, començant pel Bulli i acabant per restaurants xinesos.
Igualment he rebut consultes d’ algun ajuntament, de la Universitat de València
(sobre termes del vi) i del propi TERMCAT actual (sobre termes de tècniques
culinàries). I ho he fet sense cobrar, per amor a la llengua!.De res.

Cap llengua- per un mínim de dignitat- admetria el
nivell d’ aberració a què es pot arribar en alguns casos. Un sol exemple, podríem
dir que a l´atzar. És de l’ l´Associació d’ Hostaleria Girona-Radial. Un
fulletó de la XXVII
Setmana gastronòmica Gironina – avalat, i que potser són els
autèntics culpables, per l´Ajuntament de Banyoles, el de Girona la Diputació,
els Consells Comarcals del Gironès
i el Pla de l´Estany, etc.-, ha aconseguit un rècord
insuperable: la quasi totalitat dels menús oferts pels restaurants estan plens
de faltes, i per si no fos suficient un sol plat, ho solen repetir cada any.

Tota mena d’ accents aguts per greus (“café”, “ibéric”,
“pésols”), castellanismes isuportables (“púrpura”,”peres al xocolates”,
“brotxeta”, “panceta”, “postre”, “espuma”, “codillo”), ortografies incorrectes
(“cresoletes”, “canaló”, “col-i-flor”, “fabes”), faltes de concordança (“ous
poché”, “musclos grillée”), termes multilingües mal escrits i fins
incomprensibles (“fôie” (foie gras). “puche”,(poché),  “culis”(coulis), “deuphinois” (dauphinoise),
“cibolette” (ciboulette), “mouse”, “taten” (tatin), i ja per
acabar,extravagàncies com “xarrup”, “xopit”, “xopet” (mousse), és a dir, un nou
model de català!. Tot plegat caca, si he de fer cas d’ un plat anomenat “Llom
de cérvol pera (sic; un cérvol en forma de pera?), cassis i caca”. Ens en podem
refiar?. Sí dels cuiners,és clar- que fan molt bé el seu ofici-, però no dels
responsables d’ aquest “desaguisado”.

Això és la cançó de l´enfadós: cada carta de restaurant,
cada setmana o manifestació gastronòmic, urbi
et orbi
, ens ofereix aquesta mena de sorpreses, malgrat que solen passar els
serveis oficials de revisió lingüística.

  1. Que t’atenguin en català?, però si a Barcelona trobar a un cambrer que sigui català o espanyol és un miracle, almenys en els restaurants no elitistes.

    I no dic jo en els baretos populars, gairebé tots xinesos, ni català ni espanyol, per senyals com en l’Oest.
    I els Donner Kebab, les hamburgueseries i altres de menjar ràpid? són tots immigrants que ni saben, ni els importa parlar català, solament “chapurrean” un espanyol intel·ligible.
    Com no aprenguem urdu o xinès ho tindrem clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!