Un membre d’ ESADE , programant un viatge a Alcoi, ha tramès als altres membres d’ aquesta prestigiosa escola de negocis un text amb les clàssiques tesis hispano-blaveres: l’ origen, la llengua, etc. A petició d’ uns dels membres, he redactat aquest text de resposta.
MALLORQUINS, VALENCIANS I CATALANS
Totes les idees (o gairebé totes) són respectables (i encara més les persones). Però hi ha barreres que sempre s’ haurien de traspassar: la ignorància i la mala fe, o ambdues alhora (solen anar unides).
Com a historiador sé- com tots els col.legues- que l´obsoleta expressió “Antiguo Reino de Valencia” (precisament en espanyol!) no sempre és de color neutre, sinó que és tenyida tenyida d’ un blau profund que recorda sospitosament el de les “camisas azules”.
Com a estudiós de la llengua, o com a simple oient, és risible afirmar que la llengua que es parla a Alcoi, a Tortosa, a Maó o a Olot no és la mateixa. Com a mínim, no ho diu cap lingüista del món, sigui quin sigui el nom- ben legítim- que donem a cadascuna de les modalitats.
Com a escriptor, si seguíssim les tesis “blaveres” – “vejats miracle”, com deia el clàssic-, tindria,com la resta de catalans, o valencians, obalears, un sorprenent coeficient intel.lectual (cosa que no està demostrada), ja que parlaríem i escriuríem dues llengües alhora (sense comptar l´espanyol, l’ anglès, etc.). Ho puc constatar, ja que col.laboro al setmanari valencià “El Temps- el més llegit i influent en llengua catalana-, al costat de companys valencians, catalans, nord-catalans, balears que, sorprenentment, qualsevol lector juraria que fan servir la mateix llengua.
I com a persona demòcrata, estudiós de l´antropologia, no crec que es pugui dir, ni en broma (que en tot cas és una bona mostra de “coentor”, com es diu a València o, encara millor, de “burrera”) que els catalans o altres pobles- constitueixin una raça. Deixem-ho pels qui encara celebren com a festa nacional el “Día de la Raza”.
Finalment, Ovidi Montllor- un dels cantants i actors més importants en la nostra llengua, alcoià de soca-rel, es remouria en la seva tomba si algú li digués que no parlava, cantava i estimava en la llengua de Tortosa o Tremp.
I Isabel-Clara Simó- també alcoiana pels quatre costats- es petaria de riure si, des d’ Alcoi, li neguessin, que amb el seu saborós valencià, no és una escriptora en català- i , a més, la millor en la llengua que es parla de Perpinyà a Elx-. Passant per Alcoi, és clar.
No dubto que la carta motiu d’ aquests aclariment s’ ha fet amb humor i a fi de bé, per explicar als catalans que viatgin a Alcoi (i a d’ altres) coses tan òbvies com les que Brecht ja deia que calia explicar. La terra no és quadrada: la història és la història, i una llengua, sigui quin sigui el nom que se li dóna- valencià , català, mallorquí, tal li fa-, no deixa de ser un mateix sistema de comunicació, fruit d’ uns orígens i una història comuns. Si algú en vol renegar és ben lliure, però que no utilitzi cap argument suposadament racional: no n’ hi ha cap.
No solament val la pena viatjar, conèixer-nos: també ens hem de treure els prejudicis i informar-nos bé.
Jaume Fàbrega
Historiador i Professor de d’ Enogastronomia a la UAB
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El flamenc i el neerlandés és la mateixa llengua i ningú flamenc diu que parla neerlandés.
Clara Simó i El Temps és de la llengua per la qual li paguen.
I per supost els valencians no diuen que parlen català i no ho fan per què està demostrat que són subnormals de nèiximent a diferència dels catalans, que són més sabuts, i en això deu estar l’arrel de la qüestió o almenys la principal diferència dialectal.