BONA VIDA

“PANTUMACA”, “PAN DE PELLIZCO” I “CALZOTADA”

Catalunya , per la distància amb Madrid  és tan lluny com Mongòlia?. Costa tant saber com s’ escriuen els noms catalans?. D’ entrada, ja ens acostumat a veure escrit “turrón” (de torró; per tant hauria de ser “torrón”), “butifarra”,, “fidegúá” (per fideuà o fideuada) i altres amenitats de la caspa carpetovetònica.Ara li toca el torn al pa amb tomàquet (pa xucat amb tomata, pamboli, segons o ens situem): a Madrid ho escriure “pantumaca”, i es queden tan frescos. I a les barraques de fires, “pantumaca con jamón”, “pan pallés” (sic), “jamón a la catalana”,etc, que ja no està, segons com es miri, tan malament. ”Pallés”, és clar, ve de “payés”, una altra forma d’ escriure “pagès”. Ara mateix a Madrid fabriquen un ”pan payés” igual que la casa Bimbo (per cert, radicada a Catalunya, però no practicant de cap catalanitat coneguda) amb el nom de “pan de horno”: és un pa tan repel.lent com el de motllo, però en forma arrodonida-allargada: res, doncs, de sucar-lo amb un ou ferrat- tal com apareix a l’ spot  de la televisió- si no volem espatllar el gust deliciós del rovell semicru.

Tornat al pan tumaca, hem de dir que el nom ja és oficialitzat en la retolació industrial: als súper he vist almenys dues marques que, sota el nom de “tumaca”, envasen una polpa de tomàquet amb oli i sal, per sucar el pa. Un d’ ells produït a Extremadura, amb un altre nom, “tomatito”. Aqui,  fins i tot, això de “tumaca” sona a polonès o mandinga.

Si els d’ Espanya fan tot això, a Catalunya també ho broden. Així, en una agrobotiga hi vaig comprar una coca flonja anomenada “pan de pellizco”, fet a Vilafranca del Penedès: vaig haver de passar un test d’ intel.ligència per descobrir que es referien al pas de pessic!.

Si no vols brou, dues tasses: als súpers Eroski hi podeu comprar el mateix producte, etiquetat amb el nom de “bizcocho plancha “?). Aquí es varen fondre els ploms de l´aparell al.ludit, fins que vaig barrinar que els experts catalanòfobs es referien a la coca de llauna o coca de llanda (que és el mateix), com diuen al País Valencià a una deliciosa coca de bescuit. D’ altres tiren pel dret (com els d’ Àrea de Guissona; qui t’ ha vist i qui et veu, servil als interessos d’ Espanya!) i hi posen “torta”. Però és ben bé el mateix una coca que una “torta”?. És evident que no: cada llengua és una visió del nom, que arriba als matisos  que una traducció ben literal, sovint, és impossible. Igualment a com no és ben bé el mateix una ca, una fogassa, una focaccia, una pizza, una pide turca, un lahmacum armeni o una pompa provençal: diverses maneres d’ anomenar un producte similar, però no pas igual.

I ara que és temps de calçotades a Madrid un establiment anuncia la “calzotada” (sic). Han adduït facilitat linguïstica; però llavors, perquè no esciuren “Barza” en comptes de Barça?.  No vull pas pensar que és una questió de catalanofòbia, sinó de capacitat intel.lectual!.