Prendre la paraula
jordimartifont
Ja em disculpareu però la meva formació de filòleg em porta, segurament que massa sovint, a caure en definicions de diccionari quan vull entendre algun dels múltiples interrogants per on el meu cap transita. Sí, transita, de transició, que és del que vull parlar ara. Un tema, ja us ho he de dir, sobre el qual tot i que he opinat sovint, no en soc especialista, però com que defenso que el món és fet de persones i no d’experts, em disposo a entrar a fons, tant com sigui capaç de fer, en l’apassionant món de la «Transició» democràtica a l’Estat espanyol en la segona meitat del segle XX.
I començaré, precisament, per les definicions que de la paraula inclou el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el doble blanc o digueu-li com més us abelleixi. El diccionari de l’IEC diu que transició és l’«Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte, idea, etc., a un altre.» I aporta frases que serveixen com a exemples del tipus: «Una transició sobtada del fred a la calor. Passar del fred a la calor sense transició. Fer una transició. Terrenys de transició.»
Com veiem, una definició neutra i que aporta poc trellat per al tema que ens ocupa. En canvi, la segona accepció que inclou el diccionari diu que «transició» és un «Procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se.»
I aquest és el mite que m’agradaria poder desmuntar amb aquest article. Perquè del procés polític que va portar de la dictadura franquista a l’actual democràcia espanyola en diuen «transició» i ens diuen, tot sovint, que aquest va ser un procés de canvi polític «no violent» i que va modificar la forma de governar-se d’una comunitat, la nostra en aquest cas, la que es troba en l’espai polític de l’Estat espanyol.
Ja em perdonaran els qui defineixen les coses però de 1975 a 1982, a l’Estat espanyol, un total de 134 persones van ser assassinades pels cossos de seguretat de l’Estat, ja sigui a trets de bala o com a conseqüència de tortures. Les dades són de l’historiador David Ballester, autor del llibre Las otras víctimes. La violencia policial durante la Transición (1975-1982) (publicat per la Universidad de Zaragoza, 2022), tot i que també en podeu trobar d’igualment interessants a obres com El mito de la transición pacífica. Violencia y política en España (1975-1982), de Sophie Baby (Akal, 2018) o La transición sangrienta. Una historia violenta del proceso democrático en España (1975-1983) (Península, 2018).
Per tant, és clar que l’anomenada «transició» a l’Estat espanyol o no va ser «transició» segons la definició del diccionari o bé cal canviar la definició d’aquesta paraula a les pàgines del diccionari blanc. O millor encara, podríem parlar clar i explicar que el canvi de la dictadura a la democràcia formal a l’Estat espanyol es va fer amb morts, a cops i a trets.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I ningú parla ni recorda els estudiants apallissats i assassinats per formacions de dretes com a crist rei i el braç espanyol de la triple A i emparats per la policia i la justícia. Tota aquesta part de la història va ser ignorada per la premsa i esborrada de la història.