Prendre la paraula

Ens trobem un home dessagnant-se pel carrer, tenim un accident de circulació o se’ns cala foc a casa. A banda de fer el que puguem per evitar conseqüències pitjors de les que ja tenim, la nostra reacció porta aparellada una trucada telefònica al 112, un telèfon que ens ajuda, envia recursos o en guia per solucionar el problema que tenim. És tan habitual buscar la seva ajuda que en el nostre cap el 112 ha esdevingut un recurs bàsic i imprescindible que val més no haver de fer anar però que si el necessitem el tenim a la nostra disposició i cal que funcioni bé del tot.
Qui hi treballa, sense cap mena de dubte hauria de tenir les millors condicions laborals i gaudir de tot el suport institucional a la feina, el qual passa sense cap mena de dubte per ser un servei públic amb treballadors i treballadores públiques amb els drets garantits, precisament perquè la feina que fan ens és imprescindible.
Doncs no és el cas. Des del 2011, el servei està externalitzat, privatitzat, en mans de Ferrovial i la seva filial SERVEO, tot i que abans el van gestionar empreses com ATENTO i Grupo Norte. Sí, Ferrovial, la constructora aquella que va decidir instal·lar al seva seu als Països Baixos per tal de no pagar impostos a l’Estat espanyol.
Les condicions de les treballadores i treballadors del 112 és pèssima i prova d’això és la vaga indefinida que van desenvolupar d’agost de 2021 a març de 2022, en què van aconseguir un augment salarial del 3% que, amb prou feines equiparava el seu salari pel fet que el tenien congelat des de 2010. També van aconseguir que la Generalitat prengués el compromís de fer un informe sobre la viabilitat de tornar a fer públic el servei i altres millore, però l’empresa, especialista en incompliments, no ha complert la majoria d’acords a partir dels quals es va desconvocar la vaga. De fet, l’empresa acumula 14 mesos de sancions per part de la Generalitat per incompliments de contracte, però de moment no passa res en el sentit de perdre la concessió.
Per això i perquè cal lluitar sempre per tirar endavant, al 112, han tornat a convocar vaga indefinida de divendres a les 8 a dilluns a les 8. I cal donar suport a qui lluita per la seva feina però també pel benestar de totes i tots.
És una vergonya que aquest servei bàsic per a totes les persones que vivim a Catalunya estigui en mans de personatges com Rafael del Pino Calvo-Sotelo, el tercer home més ric de l’Estat i alhora acusi la plantilla, a través del seu gerent, bon altre, de cobrar massa, quan cobren l’hora nocturna a 1,80 euros i el 95% de la plantilla té contractes a a temps parcial. Ara, la vergonya més gran és que en la part pública qui gestiona això és un govern d’un partit que es diu Esquerra Republicana de Catalunya a partir d’una senyora que es diu Irene Fornos que n’és la directora. Com pot justificar aquesta colla de despropòsit producte del neoliberalisme més fastigós algú que és membre d’un partir que porta les paraules «Esquerra» i «Republicana» en el seu nom? Em sembla que és hora de rectificar i tornar a internalitzar una feina que mai hauria d’haver-se convertit en negoci per a ningú i menys encara per a voltors com els que ara el gestionen, perquè salvar vides no pot ser mai un negoci.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!