Prendre la paraula

Són especialment importants altres esdeveniments que es donen en el mateix període i que crec que cal esmentar, ja que corresponen a moments en què el moviment popular recula sense parar davant l’embat de l’Estat.

-El sindicalisme és domesticat a partir de concessions a les organitzacions UGT i CCOO que afavoreixen sobretot les seves estructures i amb l’assumpció del marc de relacions laborals derivat dels anomenats «Pactes de la Moncloa».

-El PCE és legalitzat el 9 d’abril de 1977 i, de cop i volta, amb Carrillo al capdavant, es reconverteix en eurocomunista, modera el seu discurs i renuncia a la República, accepta la monarquia parlamentària i la bandera monàrquica i franquista, la democràcia burgesa i el capitalisme.

-La CNT esclata tant per les friccions entre sectors diverses com entre l’organització de l’interior i de l’exili. La infiltració policial a l’organització (Gambín i el cas Scala) i el debat de tot o res en molts temes (com les eleccions sindicals) provoca un trencament de l’organització i un estroncament del moviment llibertari en general.

-Molts líders d’organitzacions veïnals són captats pel nou poder suposadament d’esquerres que neix al voltant del PSOE abans fins i tot que aquest partit arribi al poder. La seva etiqueta d’«esquerres» esdevé clau en aquesta desmobilització.

-La lluita armada rep la més dura repressió (assassinat de Puig Antich i afusellament de membres d’ETA i el FRAP), s’endureix el tracte en presons, es signen acords internacionals antiterroristes i amb el PSOE en el Govern l’Estat practica el terrorisme d’Estat amb totes les lletres.

-CiU i PNB guanyen les eleccions respectivament a Catalunya i el País Basc i passen a gestionar poderet, el que els allunya de cap reivindicació que no siguin més diners i més competències.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!