La gent experta en felins saben que l’espècie més reduïda de mida, moixes i moixos, consideren que els pertany la casa on habiten o, per dir-ho de millor manera, no s’ha de dir –aquest, és el gat de la casa, ja que correctament hauria de ser – aquesta, és la casa del gat. Un cop
En segons quines èpoques de l’any, qui té moix o moixa a casa sigui com animal de companyia o per posar a ratlla ratolins i escarabats, amén, d’altres innocents bestioles, pot neguitejar-se quan, d’un dia per l’altre, la que ara li diuen “mascota” desapareix de casa. El motiu acostuma a ser l’època del zel en
Dotat de generoses orelles i potser també d’un agut olfacte, ambdues característiques tal volta li siguin condicions negatives per dur una vida relaxada, un soroll o una olor nova, fan dirigir-li el cos i la mirada cap allà on ha de controlar el que passa, és la mena de curiositat malaltissa que com altres races
L’aneguet proveït d’una generosa membrana interdigital, movia frenèticament les potes i semblava que tenia pressa. L’avanç veloç del seu bell i majestuós cos, distorsionava la imatge damunt les emmirallades aigües de la tranquil·la zona humida d’Es Grau al llevant de l’illa; veure’l, et provocava un somriure i no sabries dir quina figura resultava més atraient
Arrecerat entre matolls i arbres protegint-se de la forta ventada, només els pèls de la crin és l’únic que es belluga del seu cos. A distància la imatge és temptadora i fas anar la càmera i quan veus el resultat a la pantalla de l’ordinador i llegeixes el nom de l’animal a la flassada d’hivern
Acabarem l’any fent un homenatge a l’ase, animal que a molta gent li fa oi d’assemblar-se i d’altres, ens cauen tan bé que, si ens hi comparen, de bon grat ho celebrem. Tenim entre altres, el ruc amb el qual cavalca Sancho Panza al costat del Quitxot o l’ase Platero que ens descriu Juan Ramón
El moix estava ben tranquil, les preses per treure la càmera de l’estoig i fer-li la foto abans no fugis -cosa que va passar un instant després- van fer la resta. Savis com són els felins, de ben segur que no li amoïnaria gens la meva mala traça en veure’s retratat amb la imatge borrosa,
Cada de matí surt i està a l’aguait. Els ocells petits són la seva preferència, una estoneta aquí i un altre allí, va fent el recorregut de vegades escampant la boira i d’altres cercant el matinal tardorenc sol revitalitzador. El moix, si fa no fa, és com totes les persones que ens el creuem, de
A trenc d’alba res passa inadvertit al moix que, ara cap a un cantó del mur, observa expectant el trànsit de cànids tirant de la persona que els treuen a passejar i ara, cap a l’altre cantó, els vols rasos d’ocells que fan cridòria entremig del brancam dels suposats arbres del jardí interior. L’animal, segur
No sé si ets moix o moixa, sovint ens sotges i quan creuem la mirada no puc estar-me de pensar quanta sort que tens de ser lliure, a escala reduïda…, em recordes tant aquella pantera de Rilke! LA PANTERA París, Jardin des Plantes (Trad. Joan Vinyoli) Té el seu esguard tan fatigat de veure passar els
Un gros “labrador retriever”, ara ajupit ara aixecat passa una estona a l’airejat terrat; no crida ni fa enrenou, està tranquil fent honor al seu caràcter d’ excel•lent company de nins i grans; potser no serà conscient que habita en un lloc tranquil i privilegiat però el seu instint de protecció fa que assumeixi el
Com a mínim n’hi ha dues, l’una amb càmera que enregistra la vida i l’altre amb escopeta que l’elimina, i tal vegada, aquesta última tindria raó de ser en circumstàncies d’anar afamats per manca d’alimentació en lloc d’anar-hi d’ansietat o afició bel·licoses.
La moixeta es diu apatxe, té dos anys i cada dia el seu cuidador i ella volten pel poble cercant el sol guaridor d’hivern o l’ombra refrescant de l’estiu. Són l’exponent públic de dependència i sensibilitat entre animals i persones i, tot s’ha de dir que en això, al nostre país s’ha fet un pas
Avui amb aquest fenomen meteorològic no hi ha finestra que s’obri per a res més que apuntalar els porticons a l’exterior. Avui els moixets tafaners no tindran cap interès a treure el nas a la intempèrie i de ben segur que, amb la baixada de temperatures, seran les estufes l’únic que els interessarà contemplar. Avui
De Setmana Santa a Tots Sants (els jerarques de l’església també imposen la seva al calendari), el Talatí de Dalt, com altres recintes talaiòtics deixen de ser d’accés lliure i passen a ser de pagament; de fet però, les persones que habitem l’illa tot l’any i ens agrada de tant en tant anar a fer