Avui en dia, damunt o a prop del llagut dedicat a l’esplai quan navega i a decorar l’entorn quan està varat, ben apeixats farts de consumir llaunes i pinso processat, us serveix per cercar alguna referència d’aquell fet genètic heretat en el temps, quan la barca de pescador tornava al moll, carregada del peix fresc
Jaspiada de dalt a baix, des de ben petita segur que ja tenies el pèl ben clapat dels mateixos colors que ara llueixes malgrat que l’albor dels bigotis i la d’algun altre tros del teu cos, ara semblen que ajuden a delatar que ja tens una certa edat; l’ancianitat però, no impedeix que continuïs presumint
T’agrada passejar-te pel carrer però, amb la calor que fot, t’ha de resultar feixuc prestar arran de terra atenció al que t’envolta, per això i a la que pots, la teva agilitat felina permet que en uns segons canviïs rastrejar per atalaiar; d’aquesta manera no quedes tan amagat però segur que, el canvi de positura,
Ningú t’agafarà el test, ningú escapçarà les herbes que espontàniament hi creixen i que algú cada dia al fosquet rega encarregant-se la rosada, també, de mantenir-les vives i fresques; aquesta és la conclusió a què s’arriba tot veient la teva predilecció d’ajeure’t, escarxofada damunt d’elles, llargues estones del tanmateix llarg i calorós estiu.
De la foto ja en fa una pila d’anys i de tu no quedarà ni rastre. T’apropaves els dies de mercat per les parades i t’aturaves una estona allà on algú compartia amb tu l’esmorzar donant-te una pessigada del tall de l’entrepà i allà on trobaves un petit cossi improvisat amb aigua, ens acompanyaves més
Ets una presumida, saps que la barbeta tipus “mosca” t’escau i la llueixes conjuntada de color amb el negre antifaç que t’envolta la mirada, la negra capa que et cobreix el llom i la bellugadissa i també negra cua que a munt i a vall, amb elegància, sempre vas arrossegant.
Repapiejada a l’ampit de la finestra damunt d’una estora aïllant de la fredor de rajola, rere la tela metàl·lica característica de gàbia conillera o d’aviram, estoica, estràbica, mig desperta mig adormida, observes com passa la gent i, sense adonar-te’n (o tal vegada si) dia a dia, ho fas també contemplant el pas del temps?
No pateixis, el tret d’enregistrar la foto és pacífic i tot d’una m’aparto del mirador i d’entorpir la teva intimitat, no voldria pas que la natural desconfiança en veure’t sorprès pel darrere et fes fer un fatídic pas en fals cap al buit del penya-segat i acabessis a les aigües del port d’on de ben
T’han venut el planter com un remei saludable pels moixos i, com que el contingut dels testos t’agrada més que sigui remeier que no pas ornamental, en un lloc privilegiat d’accés en destines un per la mestressa de la casa (la gent entenedora mai diu “és el gat de la casa”, sinó que “la casa
La curiositat gens dissimulada de la moixa de vegades cohibeix en ignorar què pot estar pensant de la mala ortografia i gramàtica que està veient quan ocupa el teclat de l’ordinador que, en un impàs d’allò que t’entreté, has abandonat. Per uns moments revius la presència de la mestra dels primers anys d’escola quan, ja
Quan s’escola pel forat, l’alçada del penya-segat no li impedeix perdre’s una bona estona explorant amunt i avall entre el rocam i vegetació amb actitud felina per no perdre l’equilibri. L’orifici de sortida d’aigües pluvials de la barana del mirador, és la gatera urbana cap a la jungla, dels moixos tips de casolanes rajoles i
Negra com el carbó presumint d’ombra grisa, dormisqueja sota la tebior dels raigs solars en un estat de viva letargia d’alerta per si algun matiner pardal, llangardaix o efímera i fugaç papallona nocturna amb esma de continuar el ja decaient vol, se li creuen pel davant el darrere o els costats. Si això passes, l’auto reflex
La barana del mirador ens serveix de sòlid suport de seguretat per contemplar des de les alçades i ben recolzats, la panoràmica del port i, al moix, li serveix de pedestal des d’on, desafiant l’altitud per un costat però atent per l’altre a l’arribada de gent estranya que se l’hi apropa, deixar-la fer fins a
De la imatge ja en fa temps però com que fa pocs dies vaig creuar-me amb un dàlmata, en va venir al cap que tenia un deute pendent amb ells. Entre altra informació, la Viquipèdia diu que “la popularitat dels dàlmates s’esdevingué a partir del segle XVII, i especialment durant el segle XVIII a Anglaterra,
No és gens fàcil resistir-se a la gansoneria dormilega de qui t’assegura no veuràs paneroles dins de casa i que, a més a més, controlant costums i temps, se t’apropa amorosament quan sap que passaràs una estona sense bellugar-te del lloc. Els dies que el fred es fa notar, l’escalfor que surt de l’ordinador en