De la imatge ja en fa temps però com que fa pocs dies vaig creuar-me amb un dàlmata, en va venir al cap que tenia un deute pendent amb ells. Entre altra informació, la Viquipèdia diu que “la popularitat dels dàlmates s’esdevingué a partir del segle XVII, i especialment durant el segle XVIII a Anglaterra,
No és gens fàcil resistir-se a la gansoneria dormilega de qui t’assegura no veuràs paneroles dins de casa i que, a més a més, controlant costums i temps, se t’apropa amorosament quan sap que passaràs una estona sense bellugar-te del lloc. Els dies que el fred es fa notar, l’escalfor que surt de l’ordinador en
Ben apeixats de pinso sec del bol que hi ha al costat d’un amb l’aigua i aliens al bullici dels cotxes, dos moixos dormisquegen al sol aprofitant l’interior del cercat de tanques que, en un intent d’humanitzar la ciutat, protegeixen l’arbre que es manté dempeus fins a l’arribada de la qualificació o requalificació urbanística que
La moixa se la veu ben alimentada i per l’insistent miolar, també se la veu acostumada a rebre carícies o algun altre caprici tipus alimentari de qui passeja pels voltants. Els moixos ben apeixats i tractats són així de sociables i tranquils, però sempre en alerta a qualsevol moviment que anuncií la presència d’un petit
En un racó del mercat de vell dels diumenges a es Freginal de Maó, una Nancy d’estètica Star System del cinema nord-americà dels 50, comparteix prestatgeria amb un retrat del resistent Gerónimo (1829-1909), líder apatxe que va lluitar contra Mèxic i Texas defensant les terres tribals. La nina, l’indi i altres objectes, van atraient la
Vas a fer quatre compres i amb goig caus en una oferta de planters del saludable api que sempre t’agrada tenir en el test fins a espigar-se. De tornada a casa, un cop desada tota la compra vas a fer la modesta casolana sembra i descobreixes amb quina alegria, la moixa, també ha rebut la
A gairebé tots els diaris d’informació de l’estat espanyol, les opinions contràries al procés d’independència de Catalunya que es publiquen són les majoritàries i algunes, fins i tot, barroerament ofensives que les vas llegint fins al final per allò de curar-te en salut doncs refermen, encara més, les ganes de fotre el camp per desempallegar-te
T’asseus i fas un repàs d’imatges per escriure alguna parida al bloc. De tant en tant has de donar una ullada al perol on s’està coent algun àpat no sigui cas que l’olor de socarrim t’hagi de fer aixecar de cop per anar a veure si el problema té o no té solució i, quan
L’esprint: Enhorabona per la gent que porten el dorsal de la independència i, malgrat els tics de personalisme i victimisme del ja expresident de Catalunya, Artur Mas (voluntàriament auto dimitit segons ell), em consta que, d’enfora estant una pila de gent enveja, envegem, el democràtic protagonisme atorgat a la població catalana de poder organitzar-se i
Per a qui no sabem ni un borrall de races i característiques de cavalls però ens agrada veure’ls, en un tres i un no res deduïm que, evidentment, l’euga de la imatge queda del tot exempta de ser considerada una pura sang menorquina (1) però, no passa res, ens apropem i ella prest bé per
Agafes una cussa i una moixa com animals de companyia i, amb el temps, t’adones que la verdadera companyia i tendresa se la munten elles dues soletes, deixant-te de costat amb l’opció subtil de percebre que només els interesses a l’hora d’abocar-los al plat cada un dels dos àpats del dia. Però, com què et
Diuen que passeja pels jardins de Portals Nous, a Calvià (Mallorca) i, com tots els felins, a l’estiu cercarà ombres i a l’hivern rajos de sol per adormir-se fent el ronsa després d’una fructífera o decebedora agitada nit de cacera. Això del telèfon mòbil amb càmera fotogràfica i correu electrònic incorporat tot plegat en un
Diuen que el blanc és el color més perfecte, perquè el blanc no és un color: és la suma de tots els colors. Tanmateix diuen que el blanc és el color de la innocència i com que últimament, innocents converses fan bullir sobretaules, reunions formals i informals, opinions de blocaires, telegrames twitaires, murs Facebook o,
Tafanejar des de les finestres és patrimoni de tothom i quan veus innocents mirades abocades descaradament observant-ho tot, et fa sentir culpable quan penses que, en alguna ocasió premeditadament, rere cortinatges o per les escletxes dels porticons t’ha temptat el xafardeig. Els dos cànids s’ho passen bé i si algú els hi dedica un xiulet
Responent a la pregunta diria que tothom, però la temença de les que som independentistes i alhora defensores incondicionals dels drets socials i humans, tal vegada al mateix temps s’esdevé una por gaudidora i impotent. Gaudidora perquè el coratge ideològic amb el qual la CUP duu el procés, està clarament exempt de cap prepotència que