Gàlim

Ara que han vingut les festes és quan he vist per primera vegada al poble uns senyals de prohibit aparcar nous. No el senyal en si, que és el normal, sinó el suport en què estan posats. Si ja els havien usats abans, no me n’havia adonat. De totes maneres, com en els anteriors, les indicacions continuen redactades en castellà. No sé per quin motiu.

Deia que els he vists per primera vegada aquests dies, i aquesta vesprada n’he vist un situat amb una exactitud geomètrica al bell mig d’una plaça d’aparcament per a discapacitats. A la nit no es pot aparcar a la plaça del Convent (per què s’encaboten a dir-li de Loreto?) ja que hi ha desfilada festera, i demà tampoc perquè fan l’ofrena a la Mare de Déu (ja posats, faig una altra pregunta: és menester això de ‘Verge’ de Loreto?). Per a avisar, han posat aquestes plaques, una de les quals tan ben atinada que ha anul·lat abans d’hora l’aparcament que se suposa que és de disponibilitat prioritària per qui en té necessitat, mentre la resta de la plaça estava atabicada de vehicles com és habitual.

Evidentment, no puc saber si qui l’ha dipositada amb tant d’encert destorbador ha estat algun dels agents de la Policia Local encarregat de la cosa, o si ha estat algú altre que l’hi ha reubicat. En tot cas, si algú necessitava d’aparcar-hi s’ha hagut de tocar els nassos o demanar a qualsevol passant que fera el favor…

Per sort, no era el meu cas. Jo anava a casa, després d’haver pogut esquivar un cotxe enfurit i una moto salta-estops. I això que l’estop està ben senyalitzat, no com la gran majoria de places de discapacitats, que fa mesos i mesos que s’han descolorit.

Per raons que ara no vénen al cas (tampoc no ho hem d’explicar tot) havia deixat de costat una miqueta això de la Llei de Depencència que tenia pendent.
Finalment divendres van vindre a valorar-me. Dijous em van avisar, volien que estiguera a casa entre les 9 i les 12 del matí per esperar els entrevistadors. Això era molt de temps esperant, i ho vam deixar entre les 11 i les 12.
Poc després de les 11 va arribar una xica carregada de boli i qüestionaris, em va demanar una certa documentació i va començar a preguntar. Es tracta de saber quines coses puc fer per mi mateix, en quines necessite ajuda d’algú i en quines altres depenc completament d’una tercera persona. No va ser llarg, ni incòmode. Ella apuntava i apuntava.
Quan tindré la valoració? Ni se sap. La xicona em va dir que no em podia donar ni una idea remota perquè hi ha moltíssimes sol·licituds. Diu que ho han demanat tots alhora… Normal, és una cosa nova.
Per les informacions que va eixint per la premsa i per les opinions de les associacions de discapacitats el País Valencià és un dels territoris on la cosa du més mala marxa. Esperarem. Insistirem quan calga, encara que siga només per reclamar que es complisca la llei. Els beneficis personals en el meu cas no seran molts, i n’hi ha que ho necessiten molt més, i que per tant han de passar davant.

La web todoloquenecesites.com està dedicada a l’aplicació de la llei de dependència al País Valencià. Quan te’n diuen el nom, amb una certa rojor a les galtes, ja t’entra la suspicàcia: todoloquenecesites.com? No pot ser molt seriós això, amb aquest nom.
Efectivament, la web té alguns eslògans comercials, algunes fotos pretesament entendridores i un grapat d’enllaços prescindibles. Res més. La versió en valencià i la versió en castellà són completament iguals. Vull dir, completament en castellà. Molt útil, la web, si tens temps a perdre i no saps què fer.
En un requadre destacat apareix un número de telèfon gratuït per si necessites ajuda, i allà que el marque a vore com està el panorama.
Fosc, està. Després de repetir-li el cognom al xicot que m’atén (tan complicat és ‘Albinyana’?), consulta la base de dades i em diu que les meues encara estan pendents de passar, que encara no estic donat d’alta en el registre. Després de tres mesos!? Diu que hi ha un col·lapse a València amb açò i que… En tres mesos no hi ha hagut temps de passar a ordinador les peticions? Aquell diu que l’administració té legalment sis mesos per tramitar… La llei pot dir missa, això és una poca vergonya.
Total, que res de res. Que si vull puc telefonar la setmana que ve per si de cas… Només faltava que no puguera telefonar. I què li havia de dir a aquell xicon, que segurament cobrarà quatre gallets per aguantar els marmolons dels que topen amb la ineficiència (o desídia) de l’administració?
Segur que si vull comprar una entrada per a vore l’escalextric que faran a València tot seran facilitats.

Preguntar costa poc, de manera que he telefonat a l’assistenta social per si hi havia alguna novetat sobre la meua sol·licitud d’això de la llei de dependència. Ja m’imaginava que no, perquè no m’havia dit res ningú, encara que els papers es van enviar abans de Nadal, però mira… per saber per on anem.
No m’equivocava: els de l’oficina comarcal de la cosa, a Albaida, diuen que res. Els meus papers encara estan damunt d’alguna taula funcionarial de València, en algun muntó, perquè sembla que l’entrada de dades dels peticionaris du un retard d’un mes. Res d’extraordinari.
M’han donat uns telèfons per si vull preguntar directament, un dels quals ja m’han avisat que no l’agafen mai. La sort és que en el meu cas els possibles beneficis de l’aplicació de la llei no són coses de necessitat, però hi ha persones a qui sí que els pot servir de molta ajuda. Desinterés? Desídia? Interés mal entés? No m’ho deixaré de la mà. Encara que siga per fer la mà.

Això es veu que pensen al PP valencià. Que ací som els darrers en l’aplicació de la llei de dependència? No passa res: espaiet i bona lletra. No posem diners per a agilitar els tràmits, que no n’hi ha, que els del govern central no ens en donen. I els nostres diners són per a coses importants: circuits d’scalextrics flatosos, òperes que desvisten i jornalets per als de casa.

L’oposició acusa al Consell de fer boicot a la llei per electoralisme, per pura confrontació política. Jo n’estic convençut, d’això. No ho puc evitar. Ho fan per això i perquè prefereixen invertir diners públics en coses més rendibles per als (seus) negocis.

^{+ El PP rebutja a les Corts instar el Consell a agilitar l’aplicació de la llei de dependència}

…però no per ací baix. La Generalitat de Catalunya començarà a pagar aquesta setmana les primeres ajudes, i es farà amb caràcter retroactiu. Mentrestant, al País Valencià no se sap quan es començarà a agafar la cosa seriosament. Segons publicava la premsa la setmana passada, el País Valencià és el territori on va tot més endarrerit.

^{+ Unes 150 persones començaran a cobrar aquesta setmana les ajudes de la llei de la dependència a Catalunya}

De moment he acabat amb els primers tràmits burocràtics. Dimecres passat vaig anar al metge per al paper que ell havia d’omplir. Ell tenia pressa, perquè havia d’atendre dos avisos, de manera que no li vaig fer la raó per no haver llegit que aniria. ‘Ompli’m açò’, li vaig dir, i ell em pregunta que què havia de posar. Fotre! Posaré, va dir, seqüeles de pólio. D’acord. ‘Vols que pose també això de l’any passat de la cama?’. Com? Però si això se’n va anar i ja està! ‘Jo ho pose que no costa res’. I posat està.
Hui he anat a l’ajuntament a deixar els papers. També rapidet. Res a comentar perquè la cosa ha anat com una seda. Massa i tot. ‘Ja diran’, m’han dit. Això, ja diran.

L’atenció a casa de les persones que pateixen un nivell de dependència severa és més econòmica que una plaça de residència, segons conclou un informe que avui ha presentat el cinquè tinent d’alcalde i màxim responsables de les polítiques socials del consistori, Ricard Gomà, a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania.

La notícia completa

L’entrevista amb l’assistenta social ha anat bé. M’ha informat del procés que durà tot i m’ha demanat paciència. Ja la duc posada, li he dit, perquè no és la primera volta que m’enfronte a processos burocràtics. Ara he d’anar al metge que m’omplirà un paper on explicarà de manera ràpida quin és el meu estat, i amb això i la sol·licitud que m’ha donat aniré a l’ajuntament perquè ho facen arribar al departament que toque de València. D’allà vindran a fer-me la valoració, que tornarà a València i duran a Albaida on hauré d’anar a una altra entrevista. A Albaida sembla que la cosa serà quasi final i dependrà d’una cosa estranya: una negociació m’ha dit? En fi, com que això encara tardarà, ja vorem.
L’assistenta m’ha reconegut que al poble ja s’han fet valoracions, però desconeix quines prioritats apliquen, si és que n’apliquen cap.
De moment he d’anar el dimecres a vore al doctor, que possiblement llegirà açò. Si és així, ja sabrà a què vaig.

Hui he parlat per telèfon amb l’assistenta social del poble per vore com està la cosa de demanar la valoració per a la llei de dependència. Hem quedat que aniré dilluns perquè ella ha de fer un informe que després s’ha de dur al metge per tal que en acabant es faça no sé quina cosa més. Comencem el via crucis administratiu.

^{+ coses: CCOO asegura que la aplicación de la Ley de Dependencia en la Comunitat Valenciana se está incumpliendo}

No. No malpenseu. No es tracta ara de parlar de sobiranisme i nacionalisme. És una cosa més prosaica. Vaig a vore si per fi comence els tràmits per beneficiar-me de la famosa llei de dependència. Coneixedor com sóc de com funcionen certs departaments de l’administració, necessitava primer carregar-me de moral.
He creat una categoria on recolliré les experiències que aniré posant al bloc.
Hui he començat: a la primera ‘cullerà’, mosca. He telefonart a l’assitenta social per mirar de sol·lictar la revisió tècnica (valoració), i no m’han contestat.
Demà, més.