Gàlim

De moment he acabat amb els primers tràmits burocràtics. Dimecres passat vaig anar al metge per al paper que ell havia d’omplir. Ell tenia pressa, perquè havia d’atendre dos avisos, de manera que no li vaig fer la raó per no haver llegit que aniria. ‘Ompli’m açò’, li vaig dir, i ell em pregunta que què havia de posar. Fotre! Posaré, va dir, seqüeles de pólio. D’acord. ‘Vols que pose també això de l’any passat de la cama?’. Com? Però si això se’n va anar i ja està! ‘Jo ho pose que no costa res’. I posat està.
Hui he anat a l’ajuntament a deixar els papers. També rapidet. Res a comentar perquè la cosa ha anat com una seda. Massa i tot. ‘Ja diran’, m’han dit. Això, ja diran.