L’entrevista amb l’assistenta social ha anat bé. M’ha informat del procés que durà tot i m’ha demanat paciència. Ja la duc posada, li he dit, perquè no és la primera volta que m’enfronte a processos burocràtics. Ara he d’anar al metge que m’omplirà un paper on explicarà de manera ràpida quin és el meu estat, i amb això i la sol·licitud que m’ha donat aniré a l’ajuntament perquè ho facen arribar al departament que toque de València. D’allà vindran a fer-me la valoració, que tornarà a València i duran a Albaida on hauré d’anar a una altra entrevista. A Albaida sembla que la cosa serà quasi final i dependrà d’una cosa estranya: una negociació m’ha dit? En fi, com que això encara tardarà, ja vorem.
L’assistenta m’ha reconegut que al poble ja s’han fet valoracions, però desconeix quines prioritats apliquen, si és que n’apliquen cap.
De moment he d’anar el dimecres a vore al doctor, que possiblement llegirà açò. Si és així, ja sabrà a què vaig.