tempus fugit
de tot i de res
16 de juliol de 2014
1 comentari
senyeres de popa
Pel port de Maó un entreteniment pot ser observar les banderes que onegen als velers amarrats, o dels que hi circulen, per esbrinar la procedència. De bon tros la que pertany a l’estat espanyol -sigui o no per imperatiu legal- és la que predomina i, al darrere, potser per aquest ordre seguirien la britànica, la francesa la italiana, l’alemanya, alguna que altra d’americana o suïssa i fins i tot s’ha pogut veure no fa gaire una del poderós i blindat estat d’Israel i, aquesta troballa –almenys per a jo- de seguida et fa rumiar si potser veure’n la dels seus febles veïns palestins ara com ara sigui més un somni que una realitat enfeinats com estaran a seguir defensant pam a pam no sols el territori sinó també la identitat, assetjada, dia si dia també, pel potent arsenal d’extermini dels seus ja consolidats bel·ligerants veïns que compten amb la pila de mirades còmplices provinents d’altres potències, financeres religioses o bèl·liques, fent-los costat.
Comparteix això:
Relacionats
orientació
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De beligeràncies, els senyors de Hamas i els seus regals a la població civil israeliana en forma de missils també en podrien parlar.
Atentament