Sense cap mena de complexos i segura de si mateixa potser va voler que la fotografies a ella sola. El protagonisme forma part de la condició humana, tothom en un moment o altre haurà passat -o encara ho estarem fent- per aquesta circumstància, però si això passa en la infància-adolescència evidentment no té cap transcendència, els majors amb seny que envoltin la criatura ja corregiran el defecte i si aquest es prolonga al llarg de la vida, de segur que patir la síndrome de Narcís, un dia o altre la faci ser desgraciada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
reflecteix la imatge que portem a dins. El complex el fabriquem nosaltres amb “l’ajuda” dels altres. N’hi ha de guapos que no s’hi veuen i a l’inversa. T’ho diu un Narcís!