Considerant la primera part la luctuosa derrota dels fets del 1714, i la segona, potser la més dilatada en el temps pel munt d’avinences i desavinences, traïcions i humiliacions esdevingudes durant els tres últims segles. Ara, a partir d’avui, ressenyar la tercera part enfeinarà als bons historiadors que la vagin redactant, això si, amb la
Som aquí, tossudament alçats, proclamant el nom, el temps i el lloc que ens dol i pertany, si vols amb els punys oberts, si cal amb els punys tancats, per mor que el somni que tenim junts es faci possible. De bell nou i deslliurats d’enyors gent d’allà i d’aquí ens donem el dret d’escriure
La nit del 27S alguna cosa -o potser tot- canviarà i esperem que no sigui perquè res no canviï, tal com deia Giuseppe Tomasi di Lampedusa. El recull d’avui, em fa l’efecte que és una d’aquelles opinions amb intenció d’imparcialitat publicada per dir quelcom del procés però sense “mullar-se” gaire, la qual cosa però, no
Anatomia humana – De la Via Lliure a les urnes – Jorge Bello | 25/09/2015 Multitudinària, la manifestació del passat 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, va dir i repetir que continua que hi ha una munió de gent que vol alliberar-se’n. Demà passat, diumenge 27, veurem si realment és així. Mil cops repetit,
Irrompible – De rebot – Joan F. López Casasnovas | 24/09/2015 Com està Espanya? Jugant amb la fonètica de les vocals neutres, per homofonia hom responia: -Espenyada! Allò que dècades enrere era un senzill joc de paraules, avui podria constituir gairebé un delicte de lesa pàtria. Però no patiu, nacionalespanyolistes: Espanya no es romp. Més
Semblen canonades però potser són salves – Emili Pons i Carreras | 23/09/2015 Uf! Me fa molta vessa però he de continuar rallant del bordell que hi ha a Catalunya amb les eleccions. Aquests dies he estat a Menorca i he trobat tanta gent que s’interessava pel tema, que bonibé és una obligació que en
A la Meridiana – De rebot -Joan F. López Casasnovas | 10/09/2015 L’autonomia dels individus és garantia de democràcia. Per què? Perquè tot allò que sobrevé de positiu a cadascú, en tant que cadascú es basteix la seua autonomia personal, contribueix al reforçament de l’estat de dret. I recíprocament: un plus de democràcia garanteix als
Qui té por de Catalunya? De què anam? Emili Pons i Carreras | 02/09/2015 Me fa molta vessa rallar aquí del tema català. Però vaig prometre al meu bon amic des Mercadal que en faria un segon article i, a més, una certa fam de justícia la tenc. La sol provocar, en els que mos
A una setmana de les ara sí, reconegudes tàcitament arreu d’Europa i la resta de continents com unes plebiscitàries eleccions al Parlament de Catalunya, es dóna el cas que aquestes no deixen indiferent ni als detractors o elogiadors del legítim procés secessionista endegat democràticament, i per això, als espais públics on poden opinar diuen la
Si bé de naixement barcelonina (1945), des del 68, assídua visitant de Menorca i, des del 79, el lloc de residència escollit entre altres encisos, pel del plaer de compartir la llengua, així doncs, després de 43 anys de vida laboral, la meva minsa pensió- 20 últims anys al règim d’autònoms-, en continuar essent les
En les grans i petites ciutats, els fabricants dels panels de bústies comunitàries que formen part d’un -luxós o no- vestíbul d’escala, acostumen a competir oferint els conjunts d’envasos epistolars que fabriquen emfasitzant en el seu disseny, qualitat i preus. Als nuclis rurals però, de moment, encara no tenen gaires ofertes a fer per això
És d’agrair El bloc de Ramón Cotarelo, PALINURO. Catalunya, independent o no, sempre li estarà agraïda doncs és una de les veus representant dels verdaders demòcrates que sens dubte habiten la resta de l’estat espanyol.
La certitud: les persones que són entre nosaltres des de fa temps, tenen la certitud de què quan van decidir fer el pas migratori, com els ocells, el van fer pensant en el retorn. Els lligams identitaris mai, mai s’obliden; si de cas, la descendència nascuda en terra d’acollida, al fer un nou registre ja
De fet, formen part d’un edifici de tres apartaments en vertical, un sobre l’altre. De fet, poden ser la sortida de les campanes extractores de fum que s’intueixen tenen les tres petites cuines. De fet, vist des de fora, no se sap perquè però fa patxoca veure el trigemin fumeral. De fet, s’agraeix el detall
La gent experta en felins saben que l’espècie més reduïda de mida, moixes i moixos, consideren que els pertany la casa on habiten o, per dir-ho de millor manera, no s’ha de dir –aquest, és el gat de la casa, ja que correctament hauria de ser – aquesta, és la casa del gat. Un cop