Si en acabar el passeig tenies pensat passar-te per la carnisseria, després de veure imatges com la de la foto tems que serà mal de fer, i encara que no vulguis donar-li gaires voltes, saps que avui no t’aturaràs al taulell del carnisser i per uns dies, àpats vegetarians, dominaran els dinars i sopars a
Temps enrere, les velles rovellades i mig desfetes corneta i tuba, havien d’enaltir l’animositat de músics i espectadors presents en desfilades militars o concerts. Ara, sota el porxo d’entrada d’una casa d’esbarjo a l’altre cantó del port de Maó, a tot més i amb imaginació, la seva presència deixa entreveure la potent sonoritat que devien
“PELS ESPAIS LLUMINOSOS S’ESTENEN MES MIRADES” Victor Balaguer Pels espais lluminosos s’estenen mes mirades sense que entorn obriren més que lo cel i el mar: lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa, lo mar amb sa infinita superba majestat. Les ones van i vénen amb son plomall d’escuma: ja s’alcen bullidores, ja cauen gemegant,
A trenc d’alba, l’avís ahir de l’anticicló ha posat en marxa la rentadora amb la roba que ara llueix als estenedors del terrat de la casa i fen net sobre net, la dona presta atenció també al que s’està coent a la cuina mentre el marit, acompanyat dels cans, surt a fer, avui sí, un
Sovint l’ombra d’elements arquitectònics del carrer formen conegudes grafies peculiars com en el cas de la foto on una barana, sempre que hi hagi sol, ens fa arribar durant una estona, ics que podrien significar tèbies besades a l’hivern però, potser enganxoses i molestes a l’estiu, això, és clar, si tenim en compte el costum
El dol per les persones mortes dins l’avió estavellat als Alps, ompliran informatius per uns dies i malauradament, com en tragèdies similars, veurem que saber-ne les circumstàncies arribarà no només tard sinó com a vegades a succeït de manera confusa o tergiversada, la qual cosa omplirà també de desconfiança a la part de la ciutadania
Tres envasos de vidre buits penjats d’un pal amb fil de pescar, fan un sonor carilló que atrau mirades de grans i petits. És una rural manera de, alhora de reciclar, fer publicitat i atabalar el cap els dies de ventades fortes o, ben mirat, podria també ser la diana ideal per practicar el tir
Segons la wikipedia, anualment des de l’any 1999, quan la Conferència General de la UNESCO el va proclamar, cada 21 de març se celebra del Dia Mundial de la Poesia. Dedicar un jorn de l’any a una o altre circumstancia, no deixa de ser un toc de campana sovint amb rerefons de mercantil interès, algun de més
DE VEU EN VEU LA MÀ FRONDOSA – Lluís Solà 14. Amunt. I avall. I girar, i giravoltar entorn de la reixa atònita, en aquest horitzó inseparable del desig. Ací. Enllà. A dins. Endins del mas enrunat, on el penjat ja no té finestres per recordar. Ni silenci. Ni veus potser. Ni camins. L’espai deshabitat,
Avui, en obrir els finestrals ja reps la salutació d’un enfurismat gregal. Avui, en fer el rutinari tom, copses ben aferrats al cablejat elèctric els ocells i, plantant amb fermesa els peus a terra per aguantar l’equilibri, els fas la foto, l’aire, batent-los el plomatge, és curiós i divertit de veure. Avui també, amb núvols
“Març, marçot, mata la vella a la vora del foc i la jove si pot”, per això, qui té cura de l’ermita que hi ha als Vergers de Sant Joan de Maó, no escatima poc ni molt per tenir-la a una bona temperatura ambiental els dies finals d’hivern que amaguen fredors sobtades, no fora el
A peu de carrer del poble, dues mostres d’estil ornamental de graons d’escales d’accés al terrat o planta alta dels domicilis que comparteixen paret mitjana. Deixant corre la imaginació, podem intruir les diferències que poden haver-hi en el mobiliari i decoració interior i com que, per avorriment, seguim fent anar el magí arribem a la,
Atalaiat damunt del mur, l’ocell empren el vol cap al punt de l’horitzó que més li plau… ¿algú sabria dir quina altra criatura del món animal, en un moment o altre, amb enveja, no hem recat de no tenir ales?
-A veure si el noi queda entre els primers. Aquests concursos estimulen, fan que l’ofici sigui menys feixuc…, quan jo tenia la seva edat això no es feia, cada dia de l’any eren iguals. Enguany, la vedella que du el net, és força polida, a veure què dirà el jutge…, aquest se’l veu una mica
Fragment de La dona Justa – Sándor Márai He conegut persones convençudes que amb el temps, a poc a poquet, a força d’esdeveniments imprevisibles, la condició humana podrà millorar de veritat. És bo saber-ho. Però aquesta consciència no esborra la sensació de solitud de l’individu. No és pas cert que només se senten sols els