“Els catalans que han restat a la Pàtria i els exiliats saben que no hi ha altra solució que la independència”, escrivia Pere Puig i Subinyà, militant d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, des del camp de concentració d’Agde, el 30 d’agost de 1939. “Perquè hi hagi convivència possible, cal afecte;
Malgrat algunes iniciatives esporàdiques, com les temporades del Teatre l’Amistat de Mollerussa o la trajectòria dilatada del Teatre de Butxaca, al Pla d’Urgell les arts escèniques hi tenen una presència gairebé testimonial. La comarca deu ser una de les més pobres en aquest sentit, com també en la promoció de la cultura literària, artística o
Andrés Reguera Guajardo, el darrer ministre de la cartera d’Información y Turismo durant el primer govern d’Adolfo Suárez (1976-1977), afirmà que aleshores hi havia tres temes especialment espinosos que reclamaven el màxim control en l’àmbit polític: la Corona, l’Exèrcit i la unitat territorial del país. Tots tres aspectes van ser blindats per la Constitució espanyola
La primera evidència que podem treure de la Via Catalana cap a la independència és que ha estat un èxit rotund. Impressionant. Del poble. S’ha demostrat, una vegada més, que la força de la majoria de la societat catalana és colossal i que hi ha un consens molt preponderant a favor de l’autodeterminació. La capacitat
Tornem-hi: CiU no està a l’altura de les circumstàncies històriques. No sé si ho ha estat mai, però darrerament es cobreix de glòria amb els missatges ambigus, indefinits i dilatoris que, ara sí, ara no, envia a la ciutadania sobre el procés sobiranista en marxa. És ben de doldre que el president Mas hagi comès
Aviat farà un any que gairebé dos milions de catalans i catalanes vam ocupar els carrers i les places del centre de Barcelona. Va ser la manifestació més massiva de la història contemporània a favor de la independència de Catalunya. Una mostra extraordinària de civisme col·lectiu i d’expressió democràtica que va donar la volta al
La primera gran lliçó que, avui, podem treure de la lectura de ‘Lo catalanisme’ (1886), de Valentí Almirall, és que ja fa temps que l’hora dels greuges i les reivindicacions s’ha acabat. Som al final d’un camí tortuós i estèril, com a país sotmès, i, amb la independència política, hem de començar una ruta nova
“Revenint-nos la part que ara hem de pagar de les disbauxes de l’estat opressor, no hauríem de témer la crisi de tot ordre que ens pogués venir en la nostra reconstrucció nacional, crisi que podríem resoldre sense augmentar en gens més les contribucions que paga ara Catalunya d’una manera tan desproporcionada i injusta.” Així s’expressava
Una de les definicions més simples de la política és “l’afany d’administrar allò públic, allò que és de tots, amb el lliurament absolut a la justícia i a la veritat”, com recorda Emilio Lledó a ‘Los libros y la libertad’ (2013). Des dels orígens de la democràcia, la filosofia grega ja es va plantejar quins
El Concert per la Llibertat d’aquest dissabte, 29 de juny, va ser un altre clam unànime de la societat civil a favor de la independència de Catalunya. Gairebé 90.000 ànimes al Camp Nou cridaven a l’uníson per la independència. De cor. Festivament, cívicament, entusiàsticament. No hi va haver insults en contra de ningú. Només es
Per Francesc Foguet i Boreu Durant un dinar més aviat frugal de treball, un col·lega valencià, professor de la Universitat de València, m’argumentava amb un punt de superioritat, per raons d’edat, que la independència de Catalunya era impossible perquè topava amb l’oposició entre el principi democràtic i la viabilitat real. a) Si bé era partidari
Per Francesc Foguet i Boreu El dret a l’autodeterminació és indiscutiblement democràtic. Passa que no tothom entén el mateix per “democràcia”. I sovint els més antidemòcrates o filofeixistes se n’omplen massa el pap amb una trivialitat que esparvera. “La democràcia ha estat la millor defensa a curt termini contra les alternatives no democràtiques, però no
Per Francesc Foguet i Boreu Divendres passat, 17 de maig, va tenir lloc a Vilanova i la Geltrú la I Conferència de l’Aula Molas dedicada a debatre sobre el passat, el present i el futur de la catalanística (entesa com l’estudi científic de la llengua i la literatura catalanes) en el marc de l’“acadèmia global”.
Per Francesc Foguet i Boreu L’ofensiva de l’Estat espanyol contra la democràcia catalana obliga a no perdre més el temps en gesticulacions ni marrades. Cal concretar ja, amb claredat, una data per al referèndum independentista. Nombroses veus solvents han denunciat, amb arguments i bagatges, que l’Estat espanyol actua amb procediments deslleials, antidemocràtics, grollers, per aturar
Per Francesc Foguet i Boreu A començament del segle vint, el poeta Joan Maragall apel·lava al diàleg entre el catalanisme d’ampli espectre i l’Espanya inepta, bufada, ineficient, funesta. El 2013, ja podem verificar que els ponts de diàleg i d’entesa s’han dinamitat completament. Com sempre, la pólvora l’ha posada l’Estat espanyol. A Catalunya, als Països