En diuen 155 però volen dir 1936: presos polítics tractats amb vexació; mil persones ferides i apallissades, una de les quals ha perdut l’ull; la ràdio i la televisió públiques catalanes qüestionades i agredides per la ultradreta xenòfoba i racista; guerra bruta contra els Mossos d’Esquadra; tribunals titella fabricant delictes a mida; passarel·la exprés per
A Jordi Querol, en homenatge El 27S serà el dia de votar a favor de la independència. A la llista unitària de les entitats de la societat civil i de CiU/ERC, entre d’altres, o a la CUP. Com cadascú se senti més a gust amb les seves idees. Al nostre entendre, totes dues opcions són
Després d’un període de bregues partidistes, és el moment del sant tornem-hi, d’engegar de nou els motors per treballar per la millor via de futur per a Catalunya: la independència. És veritat que els dirigents polítics catalans no han estat a l’altura de les circumstàncies. Potser no han sabut calibrar prou bé que el partidisme
Mollerussa ha tornat a donar exemple de la seva capacitat organitzativa amb la celebració de quatre dies de fira en els quals la ciutat ha respost sobradament al repte que suposa, per un municipi com el nostre, una Fira de Sant Josep referent a Catalunya, l’Estat espanyol i fins i tot fora d’aquests límits territorials.
Veient el documental “La ciutat morta”, escoltes com els acusats foren detinguts, jutjats i condemnats per la seva “pinta”, -manera de vestir, d’anar pentinats, actituds, etc…-. Ha estat el moment de repassar premsa dels anys 70, per veure com es tractava aleshores als “diferents” –els peluts, hippies, gent que anava contracorrent …- i es pot
La nit de Nadal, 24 de desembre de 2014, TVE-1 dedicà un programa en homenatge a Serrat, per commemorar els seus 50 anys de cantautor. En aquell programa va cantar un parell de cançons en català, acompanyat, una amb Pablo Alboran i la segona amb Estopa. El dia 26 de desembre, Serrat, encara era trending
S’esfumen les boires. La manipulació de la por; endèmica, sistèmica, instrumentalitzada, és la trista tradició d’un segrest, encara avui sense resoldre. L’aforisme més àmpliament utilitzat, suposadament per sotmetre la por, és la omnipresent seguretat. La por, esdevé una màscara que ens impedeix alliberar-nos d’un esclavatge monitoritzat, zoombitzant. Per culpa d’un maniqueisme adulterat hem de sacrificar
En veure la cara que va posar el meu pare quan varem entrar a les dutxes del camp concentració de Mauthausen i que van servir per exterminar centenars de milers de persones, em vaig fer gran de cop. Al sortir d’aquella cambra, recordo que es va ajupir a la meva altura, i em va dir:
La història de Catalunya demostra que, si els catalans van units, tenen una força incommensurable. La unió en la diversitat és clau per avançar socialment i políticament. És natural que, a l’hora de fer un pas tan transcendent, els partits polítics vulguin imposar les seves tesis, de vegades espúries. No vivim en el millor dels
Una de les impressions que tenim els ciutadans de carrer és que les forces polítiques indígenes no acaben d’estar a l’altura de les exigències i de l’ambició de futur dels catalans, ni de les esperances col·lectives dipositades en la independència. No totes igualment: ERC i la CUP estan més –i de manera més nítida i
Avui , vull començar fent una sèrie d’ articles sobre alguns Homenots que he conegut al llarg de la meva vida. El primer d’ells, Jordi Soldevila Roig. Jordi Soldevila Roig I Quan el Jordi Soldevila va néixer l’ any 1979, la revista Barret Picat (agost 1979) feia un parell de mesos que havia vist la
El Tribunal Constitucional espanyol ens ha donat l’última raó per anar a votar per la independència aquest diumenge, 9 de novembre: no podem acceptar, de cap manera, que es prohibeixi un dret bàsic com és la llibertat d’expressió. Els òrgans de l’Estat espanyol s’escuden, com feia el franquisme, en les lleis, però interpretades en el
Davant de la negativa del govern central i dels aparells judicials de l’Estat espanyol a fer possible la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya (Decret 129/2014), els sotasignats manifesten la convicció que cal respectar de manera prioritària la legalitat i la sobirania popular que emanen del poble català i que són
El referèndum català no serveix només per dirimir la independència política. És també i sobretot un acte democràtic d’afirmació col·lectiva. És la fita que distingeix una ciutadania activa d’una de passiva, una democràcia viva d’una d’inerta, un poble vivent d’un de mort. El fet de votar en llibertat ja és un avanç transcendental en termes
L’actuació d’alguns dirigents polítics de Convergència i Unió és d’una estretor de mires increïble. En uns moments en què una majoria àmplia de la societat catalana empeny el país cap a la democràcia, cap a la sobirania, cap a la llibertat, continuen pujolejant o duranejant d’una manera mesquina i partidista. Amb boqueta de pardal, s’omplen