Mascançà

Malgrat algunes iniciatives esporàdiques, com les temporades del Teatre l’Amistat de Mollerussa o la trajectòria dilatada del Teatre de Butxaca, al Pla d’Urgell les arts escèniques hi tenen una presència gairebé testimonial. La comarca deu ser una de les més pobres en aquest sentit, com també en la promoció de la cultura literària, artística o musical. Només cal comparar-ho amb allò que fan altres indrets (sense anar gaire lluny: les Garrigues, la Noguera o l’Urgell) i adonar-se que hi ha molt de camp per córrer.

S’hi han fet progressos culturals notables en els darrers anys, però la dispersió d’efectius és excessiva. No hi ha una articulació adequada que permeti de visualitzar-ne el potencial i que rebi el suport institucional necessari, sense que això vulgui dir exercir cap control constrenyedor. La comarca té un bon esplet d’escriptors, d’historiadors, de periodistes, d’artistes, etcètera, que treballen gairebé en l’anonimat i que són pràcticament desconeguts pels seus conciutadans. Com es pot articular tota aquesta força “espiritual” perquè arribi al cos social i remogui les aigües manses de la seva atonia?

Des de les administracions, llevat d’alguns casos excepcionals, fa la impressió que l’interès per la cultura sigui igual a zero. No dóna vots. Pel cap baix, serveix de pantalla per atorgar una pàtina de prestigi a molta mediocritat que campa pels organismes oficials. Es gasten molts diners en festes i festetes, en esdeveniments d’aparador, en campanyes de propaganda que no deixen gens de pòsit. Per això, és molt d’agrair que, de tant en tant, les institucions tinguin l’encert de donar suport a projectes de base. La programació d’enguany de la “Cua d’estiu. Espectacles de petit format” és una mostra de bones pràctiques en matèria de política cultural. Animada per un home de teatre integral com Jaume Jovells, iniciatives com aquesta haurien d’estendre’s a tota la comarca.

Durant aquest mes de setembre, la segona edició de la “Cua d’estiu” ha programat diversos espectacles de petit format de música, teatre, dansa i circ amb la participació d’artistes i companyies com ara Pep Gimeno, Montse Miret, Teatre de Butxaca o Quartana, entre d’altres. Una programació variada que s’ha fet en espais escollits del poble de Fondarella i que ha permès de gaudir de petites perles per a les darreres nits d’estiu, encara força càlides i lluminoses. Una d’aquestes ha estat l’espectacle ‘Vet aquí que una vegada…’, escrit, dirigit i interpretat per Jaume Jovells.

En un taller de jocs de procedència molt diversa (una magnífica escenografia de Josep Massagué), a ‘Vet aquí que una vegada…’ dos actors manipulen joguines i titelles, amb una naturalitat molt propera, per explicar-nos rondalles d’animals xerraires que, indefectiblement, tenen un missatge de fons sobre la insondable condició humana. D’una gran sensibilitat, tant en la dramatúrgia com en l’escenificació, aquest espectacle (de poc més de mitja hora de durada) va fer les delícies dels petits i grans que ens vam aplegar a l’esplèndid pati de Cal Ros, una de les cases més antigues de Fondarella.

Al meu parer, el Pla d’Urgell necessita que es multipliquin propostes com les de la “Cua d’estiu”, no gaire costoses econòmicament i molt fàcils de moure d’un poble a l’altre, un model a seguir, que poden atreure l’atenció i l’interès d’un públic molt divers. Perquè, al marge de les activitats ludicofestives que promouen les institucions, sovint amb un paternalisme populista massa accentuat, convé que hi hagi projectes molt més ambiciosos i innovadors amb un mínim de qualitat estètica i artística, i amb una clara voluntat d’extensió cultural. Hi sortiria guanyant la gent del Pla, i també promouria, a la comarca, una mínima dinàmica professional en el terreny de les arts, que és molt necessària per fidelitzar els qui, des d’aquí, es dediquen als afers de l’esperit.

Francesc Foguet i Boreu

PS: Aquest estiu, arran d’haver conegut per atzar l’escriptora Helena Rufat (no us perdeu la seva novel·la ‘Una història d’amor’, publicada a Edicions de 1984), vaig proposar al Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, l’organització de la “1a Marçalada. Trobada d’escriptors i escriptores del Pla d’Urgell”. Seria coordinada per activistes joves del Mascançà i tindria un caràcter itinerant pels pobles de la comarca i una periodicitat biennal (començaríem el 2014).

Cada escriptor o escriptora disposaria d’un màxim de deu minuts per llegir un fragment de la seva obra, precedit d’unes paraules de presentació sobre el context o la motivació de l’escrit. Podria ser de qualsevol gènere (poesia, novel·la, teatre o assaig), però la condició ‘sine qua non’ és que fos inèdit. Al web del Centre de Recerques, per tal de fer-ne divulgació per als potencials lectors i servir com a eina didàctica per a les escoles i els instituts, es publicaria el text, acompanyat d’una fotografia recent i un breu currículum de deu línies.

Alea iacta est! (‘El dau ha estat tirat!’)