Mascançà

Tornem-hi: CiU no està a l’altura de les circumstàncies històriques. No sé si ho ha estat mai, però darrerament es cobreix de glòria amb els missatges ambigus, indefinits i dilatoris que, ara sí, ara no, envia a la ciutadania sobre el procés sobiranista en marxa.

És ben de doldre que el president Mas hagi comès tres errors polítics monumentals al llarg dels seus dos mandats. Primer: negociar en secret amb Madrid una autorebaixa de l’Estatut d’Autonomia del 2006. Segon: convocar unes eleccions al Parlament de Catalunya el 2012 amb un tacticisme que, per fortuna, la majoria de l’electorat català no es va creure. I tercer: dilatar el procés fins al 2016 per partidisme i per pressions dels oligopolis del poder. Són errors de gruix per a tot un president del Govern que, de fet, demostren que a CiU ni parlen amb prou claredat, ni són aigua neta, si més no amb el procés sobiranista. Molta retòrica i pocs fets. Reverberacions, flàmules, i prou.
    El partit de CiU, amb el llast d’Unió i l’inefable Duran fent de vedet destronada, amb la rèmora feixuga de la corrupció que els atenalla, té massa lligams amb interessos econòmics i financers espuris. No fa l’efecte que estiguin al servei de la voluntat majoritària del poble català que reclama poder votar, el dos mil catorze (2014!), pel seu futur. El tacticisme de baixa estofa de CiU i la seva indefinició permanent podien tenir sentit (tot i que personalment no ho crec) en determinats períodes de la vida política. Ara ja no. El pujolisme està mort i enterrat amb un fiasco estrepitós, com a projecte polític en conjunt, per més que l’expresident s’escudi en la “pell de brau” espriuana per amagar el cap sota l’ala i, com a polític astut que és, participi fins i tot en la Via Catalana cap a la independència.
    Estem en un nou cicle polític que exigeix molta claredat i transparència. I també molta valentia per resistir les pressions i molta honestedat per respondre a allò que vol la majoria del poble català. Necessitem un calendari claríssim, a curt termini, amb compromisos ben definits, sense dilacions. A CiU, excepcions a banda, hi ha massa veus discordants i massa inconcrecions. Massa política de “coitus interruptus”, un mètode, com és sabut, més aviat poc fiable i insatisfactori. El president Mas no tan sols ha comès errors polítics –tàctics i estratègics– de gruix, sinó que actua amb secretisme excessiu, poca transparència i lleialtat discutible en les negociacions amb Madrid. No treballa pel futur del país, com sempre diu, sinó que sembla que es plegui als interessos innobles de sectors determinats que volen frenar la democràcia i la llibertat. No està –i ens dol molt tornar-ho a constatar– a l’altura de les circumstàncies.

Francesc Foguet i Boreu