30 d’Abril, 2017 El temps fred i inestable d’aquest cap de setmana no ha impedit que l’antiga Baetulo es manifestés un any més, omplint els voltants del Museu municipal amb l’evocació i escenificació de l’esplendor de l’època romana. Així, s’han mostrat els grans avenços que hi va haver en àmbits com l’enginyeria, els oficis artesans,
23 d’Abril, 2017 Per a mi, aquest Sant Jordi va començar ja un dia qualsevol del 2016, quan a la fira de cotxes antics de Sant Vicenç de Montalt, una simpàtica nena d’uns deu anys em sortia al pas per vendre’m l’auca de la imatge. Anècdotes a part, aquesta coincidència de la Diada en cap
19 de Març 2017 Un dimarts de Novembre qualsevol, a prop de Pep Ventura. Quarts de nou, fred al matí, buida la ment i encara en letargia, però amb el record recent dels somnis de la nit. És ja hora de nens cap a l’escola, de targeta de metro a punt d’esgotament i d’entrepà sota
2 de Gener 2017 De fet, no van ser els burots qui es revoltaren, sinó la classe treballadora contra els burots precisament. Els burots eren les persones designades per portar a terme el cobrament d’impostos abusius que pretenia imposar la família dominant d’Artés. Aquella situació va ser el densencadenant, avui fa justament cent anys, d’uns
1 de Novembre 2016 Pont de Tot Sants: A casa, matí emboirat a la finestra, música de Mark Knopfler, olor de castanyes torrades, records de l’illa de Còrsega i de la seva cervesa artesanal …. Al carrer, frescor i humitat doncs el sol no acaba de sortir. Un dia de pont aprofitable per gestions de
15 d’Octubre 2016 He tingut la oportunitat de revisitar el temple de la Sagrada Família. Feia molts anys que no havia estat dins la basílica gaudiniana. I va ser molt abans del tancament de bòveda, fins i tot quan no s’havien enllestit encara els murs laterals que tanquen el recinte. Per tot arreu, turisme massiu i amb
2 d’Otcubre 2016 Aquesta vila marinera del Maresme, farcida de construccions d’estil colonial i racons modernistes que denoten un passat esplendorós, va enfilant-se poc a poc per carrers sinousos al seu petit turó, fins a l’església de Sant Pere. A les seves portes, una senzilla atalaia ens convida a dirigir la mirada al nostre mar,
11 de Setembre, 2016 Avui m’he despertat més d’hora del que m’és habitual en un diumenge. Amb la mínima claror de la finestra, el batibull de somnis ha donat pas desseguida al repàs mental dels últims esdeveniments, de les últimes magnífiques Diades viscudes, amb la consciència de que la d’avui pot ser la més important
4 de Setembre, 2016 Els dissabtes al matí toca fer normalment la reposició setmanal de la nevera buida del divendres. Jo mai he tolerat bé l’estressant ambient de les grans superfícies. Haver de buscar els productes amagats entre passadissos interminables, la circulació caòtica de carretons o les cues a la caixa. I menys encara suportar un
12 d’Agost 2016 L’aroma d’anís és intens quan es destil·la aquest licor centenari … a la fàbrica del Mono. El vent humit de marinada empeny vers la façana la sorra calenta de la platja. L’atmòsfera marina hi barreja la seva olor, de la calor de l’estiu emergeix un vapor ensucrat i embriagador, i es produiex així
31 de Juliol 2016 Sumit en els seus pensaments, el caminant no sembla conscient que algú ressegueix els seus passos, per tal que no es desvii ni un mil·límetre del camí traçat. És la seva pròpia ombra, ondulada i paral·lela, distant però subtilment connectada, que com ànima penitent reivindica els seu paper. Reclama el dret
16 de Juliol 2016 Al costat sud del castell i la vila medievals, més enllà d’un carrer atapeït de restaurants i botiguetes, a tocar d’estrets carrerons i passadissos fora muralles, hi governa un racó de Costa Brava, escarpat com el que més, natural, tranquil i poderós, dominant la perspectiva cap el mediterrani.
26 de Juny 2016 Sempre ve de gust admirar aquesta fortificació immensa, edificada durant el s.XIV sobre un promontori de Costa Brava, i que emmurallava el recinte poblat per un conjunt medieval d’unes vuitanta cases sobre els penya-segats: La Vila Vella, evolució d’una Túrissa del temps dels íbers, que mai deixa indiferent. Revisitar Tossa de Mar és
11 de Juny, 2016 La imatge d’aquest reflex m’indueix a cercar automàticament dos objectes quotidians, que sense ser directament visibles, són fortament percebuts dins l’escena. És el que tenen els reflexos: Creiem que veiem, però realment no ho veiem. Observem sense ser vistos. I obtenim així una realitat capgirada, que ens permet intuir
22 de Maig 2016 Vigilava atentament cadascun dels seus passos. Durant tot aquell temps havia observat sigil·losa el revol de la vorera, que conduïa la seva mirada penetrant i indiscreta cap al caminar de transeünts infinits. Aquell tros de carrer configurava, durant més de vuit anys ja, el seu escenari permanent. Fotografia: Carrer de Terrassa,