Les estadístiques són males conselleres. Les mitjanes i els percentatges solen homogeneïtzar la informació fins a un punt que distorsiona la realitat. Per això, agafar-s’hi sense cauteles i construir un discurs a partir d’aquestes xifres despullades de context no només és un error conceptual sinó que pot tenir un efecte molt contraproduent.
Un exemple actual és la recuperació econòmica. És innegable que les grans variables macroeconòmiques mostren una dinàmica positiva, que contrasta clarament amb la situació de fa un o dos anys. Són uns valors que tempten a proclamar als quatre vents que la crisi ha estat superada, que la recuperació és definitiva, que l’economia torna a rutllar i que les mesures adoptades han estat efectives. Ho hem sentit dir a alguns polítics, que, a més, titllaven d’aixafaguitarres a aquells que ho qüestionaven. Arriben, però, les eleccions i els que se sentien satisfets d’haver capgirat la crisi pateixen una indissimulable patacada. Que poc agraïda que és la gent!
El quid és que el bosc no ha deixat veure els arbres, que les mitjanes han tapat l’enorme variabilitat de casos. La realitat és, malauradament, més crua: al costat d’empreses que van molt bé, de sectors que retornen als guanys, de grups que es veuen amb cor d’invertir, de professions que tornen a tenir molta demanda… hi ha empreses agòniques, sectors massa depauperats per a agafar empenta, aturats amb una objectiva dificultat perquè tornin a trobar feina, famílies que continuen passant-les molt magres i un entorn de desigualtat creixent. Perdre de vista això perquè la mitjana és bona porta a fer-se una idea tergiversada del moment que vivim i explica per què hi ha perplexitat davant determinades reaccions socials.
És cert que l’economia com a conjunt va millor, però parlar de recuperació econòmica sense matisos –i fer-ho amb la boca grossa– fa que tots els que no participen d’aquesta millora se sentin més exclosos i més abandonats per les polítiques públiques. Una societat que volem cohesionada i inclusiva mereix una valoració més ponderada de l’evolució de l’economia, que permeti distingir allò que va bé d’allò que no hi va i enviï un inequívoc missatge que l’atenció prioritària se centra justament a revertir allò que no funciona. És l’única manera de transmetre que l’economia i la política estan al servei de les persones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!