Primer van ser les accions: els 25 directius d’Euskaltel van comprar accions de l’empresa per valor de 3,4 milions d’euros. Ho van poder fer perquè la mateixa empresa els va atorgar un crèdit en condicions molt avantatjoses. Després van venir els incentius per la sortida a borsa: un total de 46 milions d’euros de prima a repartir-se entre ells mitjançant plans d’inversió i altres fórmules.[1]
Quan s’ha sabut, les reaccions socials i polítiques han estat molt crítiques, sobretot perquè no fa tant que la companyia va haver de ser rescatada pel govern basc. D’això, però, els directius ja no se’n recorden i deuen considerar que, malgrat les ajudes rebudes, ells es mereixen guanyar molt més. La pressió social ha tingut un petit efecte: la prima s’invertirà en accions de la mateixa companyia que no podran vendre en un any. En definitiva, ajornen un temps l’obtenció d’uns ingressos als quals no renuncien.
Tot plegat, però, s’ha fet dins de la legalitat. D’això em queixo. Jo voldria un país en què operacions d’aquest tipus, a més d’immorals, fossin il·legals.
[1] Bañuelos, Oskar (2015) La cúpula d’Euskaltel es fa rica amb la sortida a borsa. Ara, 12 de juliol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!