Els directius de qualsevol organització que hagi de cobrir un determinat pressupost anual coincidiran en les seves preferències: és molt millor obtenir un contracte de 3 milions d’euros que no pas buscar-ne 300 de 10 mil cadascun. Des d’un punt de vista de rendibilitat de l’esforç, no els ho discutiré pas: té una lògica robusta.
Quin és el pes real de la indústria a Catalunya? La pregunta és simple, però la resposta no ho és gens. Per això, no ha de sorprendre que se’n doni xifres molt variades: aquests últims mesos he recollit esments al 18%, al 21%, a entre el 40 i el 50%, al 59%… No citaré les
Fa més de vint anys, Catalunya fou pionera en l’adopció dels clústers com a eina de desenvolupament industrial. A Europa, l’acompanyaven Escòcia i el País Basc. A Nord-amèrica, ho feien Massachusetts i algun altre estat. Fou una elecció encertada. Tot i els altibaixos d’aquests dos decennis, avui els clústers constitueixen una peça important a totes
N’hi diem economia col·laborativa, tot i que, si volguéssim ser més fidedignes al terme anglès –sharing economy– i a la seva naturalesa intrínseca, seria preferible dir-ne economia compartidora o de la compartició. Tot i que la cultura del bescanvi és molt antiga, les fórmules modernes han irromput amb força en les nostres vides aquests últims
Quan donem dades sobre la importància econòmica de les multinacionals estrangeres presents a Catalunya queda el regust que, malgrat els seus innegables beneficis, potser ens fa massa dependents de decisions alienes als interessos del país. Tanmateix, l’observació ens indica que tots els països industrialitzats confien en la inversió estrangera i l’anhelen. Mirem les dades dels
El lema de la nova estratègia industrial de Catalunya és Impuls públic, lideratge empresarial. Al desenvolupament econòmic de Catalunya no li convenen ni l’intervencionisme públic ni l’absoluta desregulació del mercat. Tampoc no li convenen ni la indiferència mútua ni el conflicte permanent entre l’administració pública i el sector privat. Li cal que les administracions impulsin
En una sèrie de piulades[1], Marc Andreessen intenta demostrar que les noves tecnologies atorguen “superpoders” a la gent. [1] 6 de juny del 2014. Ell mateix els descriu, sense voluntat exhaustiva: Superpoder per a obtenir gratuïtament la resposta a qualsevol pregunta. Superpoder per a connectar-se amb qui sigui important per a tu sense importar la
En una sèrie de piulades, Marc Andreessen intenta demostrar que les noves tecnologies atorguen “superpoders” a la gent. Ell mateix els descriu, sense voluntat exhaustiva: ? Superpoder per a obtenir gratuïtament la resposta a qualsevol pregunta. ? Superpoder per a connectar-se amb qui sigui important per a tu sense que pesi la distància. ? Superpoder
Ha passat un mes des de la seva entrada en vigor i el govern central ja amenaça amb un recurs d’inconstitucionalitat –i, per tant, amb la seva suspensió cautelar– la nova llei d’horaris comercials aprovada pel Parlament de Catalunya. Com que aquesta llei va passar pel filtre del Consell de Garanties Estatutàries i va adaptar-se
Hi ha un clam contra la burocràcia. És un clam que subscric, tot i que massa sovint l’anècdota s’eleva a categoria i que molts països admirats pel seu dinamisme empresarial en tenen tanta o més que nosaltres. De totes maneres, és un repte que hem d’atacar amb la intensitat necessària, superior a l’aplicada en el
Comença a generalitzar-se la sensació –en alguns aspectes, més sensació que altra cosa– que la situació econòmica s’està redreçant, que les condicions per a la recuperació ja afloren. Justament per això, hauríem de ser conscients que la nostra recuperació depèn de la qualitat i l’agilitat de les decisions econòmiques que adoptem. S’ha afirmat amb insistència
El 2009 va haver-hi el primer contacte: uns directius de Cisco es reunien amb les autoritats canadenques. Al 2011, va arribar la signatura de la primera carta d’intencions i es va establir un centre pilot per a guanyar confiança mútua. I, ara, a finals del 2013, s’ha fet públic el compromís de l’empresa d’invertir-hi gairebé
Que un empresari català no volgués donar la mà al Príncep perquè l’estat vol impedir la consulta sobre el futur polític de Catalunya s’ha convertit en la gran notícia de la jornada inaugural del Mobile World Congress. S’ha analitzat la seva actitud i han emergit els bàndols esperats: detractors i entusiastes. De totes maneres, crec
Algunes notes sobre l’emprenedoria: Un país sense emprenedors és un país que té grans dificultats per a adaptar-se a l’evolució de l’economia, la tecnologia i la geopolítica. Emprenedor no és un eufemisme d’empresari. Ser emprenedor és una condició per esdevenir un bon empresari. No hi ha emprenedoria sense esperit emprenedor. I, amb esperit emprenedor, hi
Alguns mals de la bombolla immobiliària: Milers de treballadors de baixa qualificació i difícil recol·locació a l’atur. Entitats financeres compromeses, amb el consegüent esvaniment del crèdit a l’economia productiva. Milers de famílies sense poder pagar les hipoteques, amb la subsegüent crisi social pels desnonaments. Part del territori malmès, ecològicament i/o paisatgísticament, per la presència d’urbanitzacions