Diletant i dissonant

“A l’Aràbia Saudita reconeixem que, algun dia, no necessitarem combustibles fòssils”. Que ho digui Ali al-Naimi, el ministre de Petroli d’aquell país[1], fa que no sigui un comentari menystenible. Si hi afegeix que planifiquen com esdevenir “un poder global en energia solar i eòlica”, els ulls s’esbatanen. Sobretot, quan constates que no es refereix a un futur indefinit sinó relativament pròxim: el 2040 o el 2050.

És, d’entrada, una aposta interna. Els saudites ja consumeixen una quarta part del petroli que extreuen i les previsions situen el 2030 com l’any en què poden passar d’exportadors a importadors nets d’aquest recurs.

Malgrat que sigui el seu present, no volen encadenar-s’hi de cara al futur i, per això, exploren alternatives: les renovables destinades al consum intern és el primer pas; el segon, que aquestes s’expandeixin prou perquè proveeixin abundants excedents d’electricitat i la puguin vendre a altres països.

Sense energia, no hi ha economia. Sense energia, no hi ha prosperitat ni benestar. Per això, la política ha d’esdevenir l’eina d’anticipació, la que creï escenaris de transformació d’un model energètic que, basat en un petroli relativament barat, ens han aportat riquesa, però també dependència –i tota dependència és una vulnerabilitat.

Refiar el nostre futur a aquesta sola carta i limitar-nos a observar què passa al nostre entorn és irresponsable. Qualsevol canvi que estiguem forçats a introduir ràpidament, sense adaptació, serà traumàtic i, per tant, hem de procurar evitar-lo.

A Catalunya, ja s’ha encetat el procés de reflexió sobre el nostre model de cara al 2050. El principal hàndicap és la manca d’eines efectives per a poder impulsar l’evolució del nostre sistema energètic. Centralitzades aquestes eines en gairebé tots els seus aspectes, ens generen una dependència crítica d’unes decisions que ens són llunyanes i alienes i ens fan més vulnerables.

Per això, impulsem una doble transició: la sectorial –cap a un model robust, que pivoti sobre les energies renovables– i la nacional –cap a un govern d’aquest model que estigui a les nostres mans i pugui servir de manera més eficaç i eficient les necessitats de les llars, les empreses i les urbs. Són una reflexió i una tasca que ni podem ni volem ajornar més.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!