Convindria precisar que, més que indicis de recuperació, allò que pot observar-se és una millora de les condicions que poden impulsar una recuperació. Que aquesta sigui no només pròxima sinó, sobretot, duradora dependrà de les decisions que adoptem. La recuperació no vindrà; en tot cas, la bastirem. També dependrà, esclar, de la definició que donem
El compromís d’avançar cap a una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni és fàcil d’adoptar. El repte de debò és com ho fem, més enllà d’incloure-ho al discurs i a la planificació –pas imprescindible, però insuficient. Sabem, per exemple, que l’eficiència energètica és un dels camins essencials, que és beneficiós per
Els reptes econòmics d’avui són coneguts, però es poden resumir en un de sol: generar un dinamisme empresarial que produeixi prosperitat, que generi ocupació no precària i que sigui més sòlid, més resilient, que l’anterior. Aquesta és l’essència i tota la resta de polítiques i d’objectius han de girar al seu voltant. En aquest sentit,
El concepte d’emprenedor i d’emprenedoria ha fet fortuna. D’inexistent o escadusser no fa pas gaires anys, ha passat a sortir constantment i arreu. I està bé que sigui així. Al capdavall, els països i les societats avancen gràcies a l’existència d’un sòlid esperit emprenedor, que vol dir alhora que hi ha gent amb ganes d’emprendre
L’economia catalana només té, veritablement, dues opcions de futur: o ser una economia plenament inserida en l’economia global o ser una economia marginal. Em refereixo, òbviament, a l’economia productiva, la que genera intercanvi de béns i de serveis; i de talent.Anar per una via o l’altra és una tria que ha de fer el país.
En una trobada entre les agències d’innovació empresarial d’Israel i de Catalunya, el director general de la primera, Marcel Shaton, ens regala dues frases rodones: – Si no creus en miracles, no ets gaire pragmàtic. – El fracàs no és cap barrera a l’èxit.Són dues versions d’una mateixa idea: si vols innovar, has de tenir
Sobre la necessitat que els edificis siguin eficients energèticament, hi ha ben poc a justificar; és un principi assumit per pràcticament tothom. De totes maneres, massa sovint és un posicionament entre declaratiu i desideratiu, que cal que aterri. Hi ha dos punts que, en aquest sentit, convindria assumir i abordar: 1. Se’ns presenten magnífiques visions
La llei d’unitat del mercat que la majoria absoluta del PP ens imposarà en breu es justifica perquè les empreses puguin actuar més lliurement, sense tantes traves administratives. És una cançoneta enganxadissa, que molts sectors empresarials han fet seva acríticament. En realitat, aquesta llei instaura un model d’intervencionisme de l’estat en l’economia molt més truculent
Massa sovint, quan es parla d’innovació, se’n crea una imatge molt sofisticada, allunyada de les vivències quotidianes de la majoria d’empreses. Per això, convé recordar i retenir quatre obvietats essencials: 1. Si observem bé, trobarem innovació a tot el teixit empresarial. En realitat, les empreses que no innoven solen quedar fora del mercat perquè esdevenen
L’activitat turística és un extraordinari canal perquè Catalunya sigui coneguda per milions i milions de persones de tot el món. Que siguem capaços que els nostres visitants s’enduguin una imatge del país com una societat oberta i cordial, amb una gestió atenta i professional, amb un dinamisme cultural ple de qualitat i de modernitat, amb
La cantarella continua: una Catalunya independent patiria una sequera d’inversió estrangera i una fuga d’empreses instal·lades al nostre país. Malgrat alguns titulars de diari, no hi ha dades que ho avalin. Tot són rumors, opinions o estadístiques manipulades. Tanmateix, el rum-rum de fons persisteix. Per què? Podria haver-hi una explicació simple: és un tema tan